aleatoritzador

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca aleatoritzador, n m
es aleatorizador
en scrambler

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició

Dispositiu que encripta la informació provinent de les telecomunicacions digitals segons una regla fixa o unes regles que varien al cap d'un temps preestablert. S'utilitza generalment a la sortida de la font de bits, per a aconseguir que les dades que s'envien siguin independents, i així evitar llargues seqüències de zeros o uns seguits que podrien fer que el receptor perdés la ^sincronització de bit^. L'esquema clàssic d'un aleatoritzador es basa en un ^registre de desplaçament^ amb ^retroacció^ que produeix una ^seqüència pseudoaleatòria^ que es combina amb les dades d'entrada per a generar els bits de sortida. Per a recuperar els bits originals a la recepció és necessari un ^desaleatoritzador^.