Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "flaquejar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar? 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
  • es  (blanquejar) blanquear, v tr
  • es  (blanquejar) escaldar, v tr
  • es  (escalfar) escalfar, v tr
  • es  (escalfar) pochar, v tr
  • es  (sofregir a foc lent) pochar, v tr
  • fr  (blanquejar) blanchir, v tr
  • fr  (blanquejar) ébouillanter, v tr
  • fr  (escalfar) pocher, v tr
  • fr  (sofregir a foc lent) pocher, v tr
  • en  (blanquejar) blanch, to, v tr
  • en  (sofregir a foc lent) poach, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Tant sofregir a foc lent, com escalfar, com blanquejar, emblanquir i escaldar (tots, verbs transitius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, mentre que no es consideren adequades les formes *pochar i *potxar.

- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.

En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.

Nota

  • 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
adobar adobar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adobar, v tr
  • ca  blanquejar, v tr sin. compl.
  • es  curtir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Sotmetre les pells a un conjunt d'operacions i reaccions per a conservar-les i donar-los unes qualitats específiques segons l'aplicació a què es destinin per a ser manufacturades.
adobar adobar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adobar, v tr
  • ca  assaonar, v tr sin. compl.
  • ca  blanquejar, v tr sin. compl.
  • es  curtir, v tr
  • fr  tanner, v tr
  • en  tan (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar

<Dret>

Definició
Alliberar {d'un jou o d'una càrrega}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El sobirà afranquí els vilatans del dret feudal.

    Ex.: A partir del 2001, l'Estat franqueja els joves del servei militar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • ca  manumetre, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar
  • es  libertar
  • es  manumitir

<Dret civil>

Definició
Fer franc o lliure {qui és esclau o serf}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Si un hebreu decideix afranquir un serf cristià, l'haurà d'alliberar segons la dignitat dels ciutadans romans.

    Ex.: Franquejaren alguns esclaus per a allistar-los a la milícia.

    Ex.: En manumetre un esclau, aquest esdevé ciutadà romà.
antiagregant antiagregant

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  antiagregant, n m
  • ca  antiagregant plaquetari, n m sin. compl.
  • es  antiagregante, n m
  • es  antiagregante plaquetario, n m
  • es  antiplaquetario, n m
  • es  inhibidor plaquetario, n m
  • fr  antiagrégant, n m
  • fr  antiagrégant plaquettaire, n m
  • fr  inhibiteur de l'agrégation plaquettaire, n m
  • en  antiaggregating agent, n
  • en  antiplatelet agent, n
  • en  platelet aggregation inhibitor, n
  • en  platelet suppressive agent, n

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Fàrmac o agent que actua inhibint el mecanisme d'agregació plaquetària.

Nota

  • Els antiagregants inhibeixen l'agregació de les plaquetes en interferir alguna de les seves vies d'activació, com la induïda per l'àcid adenosina-difosfòric (ADP), pel tromboxà A2 (TXA2) o per la unió del fibrinogen al seu receptor de la superfície de les plaquetes, la glucoproteïna IIb/IIIa (GP IIb/IIIa).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
barquejar barquejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barquejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Passejar en barca prop de terra i en bonança.
barquejar barquejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barquejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Traginar una mercaderia, persones, etc., amb una barca o barques.
barquejar barquejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barquejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Navegar amb barca.