Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "flor" dins totes les àrees temàtiques

a flor a flor

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  a flor, adj
  • es  a flor

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Dit de la peça encastada en una altra quan les superfícies d'ambdues caregen o queden al mateix nivell.
abella becada abella becada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abella becada, n f
  • ca  abellera becada, n f alt. sin.
  • ca  abellera de la becada, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  becada francesa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys scolopax Cav. subsp. scolopax

<Botànica > orquidàcies>

abella becada abella becada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abella becada, n f
  • ca  abellera becada, n f alt. sin.
  • ca  abellera de la becada, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  becada francesa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys scolopax Cav. subsp. scolopax

<Botànica > orquidàcies>

abellera abellera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abellera de l'omega, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mosques, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys fusca Link subsp. omegaifera (Fleischm.) E. Nelson

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abellera de l'omega, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mosques, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys fusca Link subsp. omegaifera (Fleischm.) E. Nelson

<Botànica > orquidàcies>

abellera fuciflora abellera fuciflora

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera fuciflora, n f
  • ca  aranyosa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys holosericea (Burm. f.) Greuter
  • nc  Ophrys arachnites (L.) Reichard var. ling.
  • nc  Ophrys fuciflora (F.W. Schmidt) Moench var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

abellera fuciflora abellera fuciflora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera fuciflora, n f
  • ca  aranyosa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys holosericea (Burm. f.) Greuter
  • nc  Ophrys arachnites (L.) Reichard var. ling.
  • nc  Ophrys fuciflora (F.W. Schmidt) Moench var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

acabacases acabacases

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

aflorament de greix aflorament de greix

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aflorament de greix, n m
  • ca  flor de greix, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento graso, n m
  • es  blanquecimiento graso, n m
  • es  eflorescencia de grasa, n f
  • fr  blanchiment gras, n m
  • fr  givre de gras, n m
  • fr  pruine du corps gras, n f
  • it  efflorescenza del grasso, n f
  • en  bloom, n
  • en  fat bloom, n
  • en  fat blooming, n
  • de  Fettreif, n m

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Nota

  • La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.