Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "florera" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?

<Alimentació. Gastronomia>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
es (punt de bola) punto de bola, n m
es (punt de bola) punto de bolita, n m
es (punt de caramel) punto de caramelo, n m
es (punt de fil) punto de hebra, n m
es (punt de fil) punto de hilo, n m
es (punt volant) punto de florecilla, n m
es (punt volant) punto de soplo, n m
es (punt volant) punto volante, n m
fr (punt de bola) boulé, n m
fr (punt de caramel) caramel, n m
fr (punt de fil) filé, n m
fr (punt de fil) filet, n m
fr (punt volant) grand perlé, n m
fr (punt volant) grand soufflé, n m
fr (punt volant) petit boulé, n m
fr (punt volant) soufflé, n m
en (punt de bola) ball stage, n
en (punt de caramel) liquid stage, n
en (punt de fil) thread stage, n

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició

Tant punt de fil, com punt volant i punt de floreta, com punt de bola i com punt de caramel (tots, noms masculins) es consideren formes adequades per a fer referència als diferents estadis de cocció del sucre en cuina i pastissera. Aquests estadis es defineixen segons l'interval de temperatura i la viscositat del xarop:

- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.

- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.

- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.

- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.

Nota

1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/251/).

abarta

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

adenoma del mugró

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca adenoma del mugró, n m
ca adenoma papil·lar del mugró, n m sin. compl.
ca adenomatosi erosiva del mugró, n f sin. compl.
ca papil·lomatosi dels canalicles del mugró, n f sin. compl.
ca papil·lomatosi florida del mugró, n f sin. compl.

Definició

Tumor benigne localitzat a l'àrea del mugró, caracteritzat miscroscòpicament per la presència de canvis papil·lomatosos dels canalicles corresponents, sovint associats amb una certa distorsió a causa d'un estroma molt dens. Es presenta vers la quarta o cinquena dècada de la vida, clínicament en forma de descàrregues seroses o hemàtiques a través del mugró, el qual pot presentar erosions semblants a les de la malaltia de Paget.

allassa groga

<Ciències de la vida>

ca allassa groga, n f
ca caldereta, n f alt. sin.
ca espasa de sant, n f alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca jonquillo, n m alt. sin.
ca nadala, n f alt. sin.
ca nadaleta, n f alt. sin.
ca pixat de burro, n m alt. sin.
ca santvicentets, n m pl alt. sin.
ca junquillo, n m var. ling.
nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta

<Botànica > amaril·lidàcies>

allassa groga

<Botànica>

ca allassa groga, n f
ca caldereta, n f alt. sin.
ca espasa de sant, n f alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca jonquillo, n m alt. sin.
ca nadala, n f alt. sin.
ca nadaleta, n f alt. sin.
ca pixat de burro, n m alt. sin.
ca santvicentets, n m pl alt. sin.
ca junquillo, n m var. ling.
nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta

<Botànica > amaril·lidàcies>

aloer | aloera

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aloer | aloera, n m, f
es propietario alodial | propietaria alodial

<Història del dret>

Definició

Senyor o senyora o persona propietària de cases, de terres o de masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els senyors feudals s'autoanomenaven senyors aloers, i així es parlava també dels alous feudals. Contràriament, els pagesos aloers tenien terres i possessions en alou (fiscal), lliures de tota càrrega.

amanida de flors

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de flors
es ensalada de flores
fr salade de fleurs
it insalata di fiori
en flowers salad
de Blumensalat

anfós

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

anfós

<Zoologia > Peixos>

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>