Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca carfologia, n f
ca crocidisme, n m sin. compl.
ca floccilació, n f sin. compl.
ca floccilegi, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>

Definició

Moviments involuntaris de les mans, com si recollissin fils o molles dels llençols, que hom pot veure en pacients greument malalts, exhausts, en situació preagònica.

Nota

La denominació carfologia està formada a partir del grec kárphos 'bri de palla' i légo 'collir'.
La denominació floccilació prové del llatí floccilatio.
La denominació floccilegi està formada a partir del llatí floccus 'floc' i lego 'collir'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí de clatell blanc, n m
es colibrí nuquiblanco
fr colibri jacobin
en white-necked jacobin
de Weißnackenkolibri
nc Florisuga mellivora