Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolva, n f
ca maimorrà, n m sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca nualós, n m sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca apagafocs, n m alt. sin.
ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
ca cebes, n f pl alt. sin.
ca consolda, n f alt. sin.
ca consolda de teulada, n f alt. sin.
ca consolda major, n f alt. sin.
ca consolda petita, n f alt. sin.
ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
ca consolva de roca, n f alt. sin.
ca consolva de teulada, n f alt. sin.
ca consolva petita, n f alt. sin.
ca consolves, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de les cremades, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca matafoc comú, n m alt. sin.
ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orellana, n f alt. sin.
ca orellana de paret, n f alt. sin.
ca orellina, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca pinya de foc, n f alt. sin.
ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
ca puntera, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca aurellana, n f var. ling.
ca aurellana de paret, n f var. ling.
ca consolta, n f var. ling.
ca matifoc, n m var. ling.
ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
nc Sempervivum tectorum L.
nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fabària, n f
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca consolva, n f alt. sin.
ca cullerot, n m alt. sin.
ca fava grassa, n f alt. sin.
ca favera borda, n f alt. sin.
ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca foguera, n f alt. sin.
ca herba callera, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba grassa, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca octàvia, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pell de llimona, n f alt. sin.
ca balze, n m var. ling.
ca curalotot, n m var. ling.
nc Sedum telephium L.

<Botànica > crassulàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca far, n m
ca farola, n f sin. compl.
ca foc, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>