Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "foranies" dins totes les àrees temàtiques

esparver de Frances esparver de Frances

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  esparver de Frances, n m
  • es  gavilán de Frances
  • fr  épervier de Frances
  • en  Frances's sparrowhawk
  • de  Echsenhabicht
  • nc  Accipiter francesiae
  • nc  Accipiter francesii alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

esparver de Frances esparver de Frances

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  esparver de Frances, n m
  • es  gavilán de Frances
  • fr  épervier de Frances
  • en  Frances's sparrowhawk
  • de  Echsenhabicht
  • nc  Accipiter francesiae
  • nc  Accipiter francesii alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

espina-xoca espina-xoca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

esponges ceratoses esponges ceratoses

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esponges ceratoses, n f pl
  • ca  esponges còrnies, n f pl

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Ordre de porífers de la classe de les demosponges, que manquen d'espícules i llur esquelet és reduït a fibres d'espongina.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

filago gàl·lica filago gàl·lica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago gàl·lica, n f
  • ca  filaguera francesa, n f alt. sin.
  • ca  gnafali francès, n m alt. sin.
  • nc  Filago gallica L.
  • nc  Logfia gallica (L.) Coss. et Germ. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

filago gàl·lica filago gàl·lica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago gàl·lica, n f
  • ca  filaguera francesa, n f alt. sin.
  • ca  gnafali francès, n m alt. sin.
  • nc  Filago gallica L.
  • nc  Logfia gallica (L.) Coss. et Germ. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

format vertical format vertical

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  format vertical, n m
  • ca  format francès, n m sin. compl.
  • es  formato a la francesa
  • es  formato prolongado
  • es  formato vertical
  • fr  format à la française
  • fr  format en hauteur
  • en  portrait format
  • en  upright format

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Format d'un imprès en què és més gran l'alçada que l'amplada.