Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "foranies" dins totes les àrees temàtiques

franc francès franc francès

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

  • ca  franc francès, n m
  • es  franco francés, n m
  • fr  franc français, n m
  • en  French franc, n
  • cod  FRF

<Monedes>

Definició
Unitat monetària de França, d'Andorra i de Mònaco anterior a l'adopció de l'euro.
francès francès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  francès
  • cod  français
  • ar  الفرنسية
  • cy  Ffrangeg
  • de  Französisch
  • en  French
  • es  francés
  • eu  frantsesa
  • fr  français
  • gl  francés
  • gn  franse
  • it  francese
  • ja  フランス語
  • nl  Frans
  • oc  francés
  • pt  francês
  • ru  Французский язык
  • sw  Kifaransa
  • tmh  Tafransist
  • zh  法语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Gabon>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Equatorial>, <Àfrica > Illa de la Reunió>, <Àfrica > Illes Glorioso>, <Àfrica > Madagascar>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Mayotte>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Seychelles>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Guaiana Francesa>, <Amèrica > Haití>, <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon>, <Amèrica > Surinam>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > França>, <Europa > Guernsey>, <Europa > Illes Fèroe>, <Europa > Jan Mayen>, <Europa > Jersey>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Mònaco>, <Oceania > Nova Caledònia>, <Oceania > Pitcairn>, <Oceania > Polinèsia Francesa>, <Oceania > Vanuatu>

Definició
La història de la llengua es pot dividir en quatre períodes: el del francès antic (des dels orígens fins al segle XIII), el del francès mitjà (segles XIV-XVI), el del francès clàssic (segles XVII-XVIII) i el del francès modern (d'ençà del segle XIX).

Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.

El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
francès francès

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  francès
  • en  French

<Localització > Fraseologia>

franges de Lummer franges de Lummer

<Física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  franges de Lummer, n f pl
  • es  franjas de Lummer

<Física>

franges obliqües franges obliqües

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  franges obliqües, n f pl
  • ca  ratllat zebrat, n m sin. compl.
  • es  cebreado
  • es  líneas paralelas oblicuas
  • fr  lignes parallèles obliques
  • en  diagonal stripes
  • en  oblique parallel lines
  • en  pavement stripes

<Trànsit > Via > Senyalització > Senyalització horitzontal>

Definició
Marca viària consistent en unes línies paral·leles obliqües que, emmarcades per una línia contínua o discontínua, formen un illot.

Nota

  • Un vehicle no pot entrar en un illot amb franges obliqües emmarcades per una línia contínua. Si la línia és discontínua només hi pot entrar en cas que la maniobra no representi cap perill i tingui la finalitat de girar cap a l'esquerra.
gòbid de franges blaves gòbid de franges blaves

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gòbid de franges blaves, n m
  • es  gobio bonito, n m
  • es  gobio catalina azul, n m
  • fr  gobie de catalina, n m
  • fr  gobie rouge à rayures bleues, n m
  • en  blue-banded goby, n
  • en  bluebanded goby, n
  • nc  Lythrypnus dalli

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels gòbids.
ganivet de taronja ganivet de taronja

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ganivet de taronja, n m
  • es  cuchillo de naranja
  • fr  couteau pour peler les oranges

<Utillatge de cuina>

Definició
Ganivet de fulla semicircular, plana i ampla, que serveix per a pelar i tallar les taronges.
gerani de pensament gerani de pensament

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerani de pensament, n m
  • ca  gerani francès, n m alt. sin.
  • nc  Pelargonium mutans Vorster
  • nc  Pelargonium grandiflorum auct. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

gerani de pensament gerani de pensament

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerani de pensament, n m
  • ca  gerani francès, n m alt. sin.
  • nc  Pelargonium mutans Vorster
  • nc  Pelargonium grandiflorum auct. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

grau francès grau francès

<Física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  grau francès, n m
  • es  grado francés
  • en  French degree

<Física>

Definició
Unitat de mesura de la duresa de l'aigua equivalent a 10 mg CaCO3/l.