Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "foranies" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca maurici
- ca crioll francès de Maurici sin. compl.
- cod kreol
- cod morisyen
- ar ماوريشية
- cy Mawrisieg
- cy Creoliaith ffrangeg Mawrisiws sin. compl.
- de Morisyen
- de Kreol Morisyen sin. compl.
- en Mauritian Creole
- en Kreol sin. compl.
- en Kreole sin. compl.
- en Mauritian sin. compl.
- en Mauritius Creole French sin. compl.
- en Maurysen sin. compl.
- en Morisyen sin. compl.
- es mauriciano
- es criollo francés de Mauricio sin. compl.
- eu maurizioko kreolera
- eu maurizioko kreolera frantsesa sin. compl.
- fr mauricien
- fr créole français de l'île Maurice sin. compl.
- fr créole mauricien sin. compl.
- gl mauriciano
- gl crioulo francés de Mauricio sin. compl.
- gn maurisiáno
- gn krióllo fransia-gua Maurísio-pegua sin. compl.
- it mauriziano
- it creolo mauriziano sin. compl.
- ja モーリシャス語
- ja モーリシャスのクレオ－ル語 sin. compl.
- nl Mauritiaans
- nl Frans Creools van Mauritius sin. compl.
- pt mauriciano
- pt crioulo francês das Maurícias sin. compl.
- ru Креольский язык острова Маврикий
- zh 毛里求斯语
- zh 毛里求斯的法语克里奥尔语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base francesa>, <Àfrica > Maurici>
Definició
El crioll de maurici no s'usa en situacions formals o oficials. Com que el maurici no està codificat i estandarditzat, normalment no s'escriu o bé s'escriu d'acord amb l'ortografia francesa, si bé hi ha actualment projectes en marxa per a estandarditzar-ne si més no l'ortografia.
Dins dels criolls de base francesa, el maurici és més proper als criolls caribenys que al de l'illa Reunió, situada a uns 200 km al sud-oest de Maurici.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melca, n f
- ca melca (gra), n f sin. compl.
- ca sorgo, n m sin. compl.
- ca sorgo (gra), n m sin. compl.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca dacsa, n f alt. sin.
- ca dacsa de bou, n f alt. sin.
- ca melca típica, n f alt. sin.
- ca mill africà, n m alt. sin.
- ca mill de les Índies, n m alt. sin.
- ca mill francès, n m alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca adacça, n f var. ling.
- ca adassa, n f var. ling.
- ca daza, n f var. ling.
- ca meuca, n f var. ling.
- ca paniç, n m var. ling.
- nc Sorghum bicolor (L.) Moench
- nc Sorghum vulgare Pers. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melca, n f
- ca melca (gra), n f sin. compl.
- ca sorgo, n m sin. compl.
- ca sorgo (gra), n m sin. compl.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca dacsa, n f alt. sin.
- ca dacsa de bou, n f alt. sin.
- ca melca típica, n f alt. sin.
- ca mill africà, n m alt. sin.
- ca mill de les Índies, n m alt. sin.
- ca mill francès, n m alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca adacça, n f var. ling.
- ca adassa, n f var. ling.
- ca daza, n f var. ling.
- ca meuca, n f var. ling.
- ca paniç, n m var. ling.
- nc Sorghum bicolor (L.) Moench
- nc Sorghum vulgare Pers. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca michif
- ca métis sin. compl.
- ca mitchif sin. compl.
- cy Michif
- cy Métis sin. compl.
- cy Mitchif sin. compl.
- de Michif
- de Metchif sin. compl.
- de Métchif sin. compl.
- de Mitchif sin. compl.
- en Michif
- en French Cree sin. compl.
- en Metis sin. compl.
- en Métis sin. compl.
- en Mitchif sin. compl.
- es michif
- es cree francés sin. compl.
- es métis sin. compl.
- es mitchif sin. compl.
- eu michif
- eu métis sin. compl.
- eu michif sin. compl.
- eu mitchif sin. compl.
- fr métchif
- fr metchif sin. compl.
- fr metif sin. compl.
- fr métis sin. compl.
- fr michif sin. compl.
- fr mitchif sin. compl.
- gl michif
- gl métis sin. compl.
- gl mitchif sin. compl.
- gn michif
- gn métis sin. compl.
- gn mitchif sin. compl.
- it michif
- it métis sin. compl.
- it mitchif sin. compl.
- pt michif
- pt métis sin. compl.
- pt mitchif sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Llengua mixta francès-cree>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
És parlat per unes 800 persones, descendents de comerciants canadencs de parla francesa i de dones algonquines, que s'anomenen métis, 'mestissos'. Aquest terme, tanmateix, pot fer referència a qualsevol persona amb ascendència amerindía i europea, no tan sols a la comunitat parlant de michif.
Tan sols un segle enrere, sembla que hi havia 2.000 o 3.000 parlants de michif. Actualment la llengua ja no es transmet als infants i la majoria dels parlants són persones grans, de manera que la llengua es troba en avançat procés d'extinció.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca mitges taronges, n f pl
- es medias naranjas
- fr demi-oranges
- en half oranges
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca mitges taronges, n f pl
- es medias naranjas
- fr demi-oranges
- en half oranges
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca mitjana de bou francès
- es chuletón de buey francés
- fr côte de boeuf français
- it bistecca di bue francese
- en French T-bone steak
- de T-Bone-Steak vom französischen Rind
<Plats a la carta. Carn>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moràcies, n f pl
- es moráceas, n f pl
- fr moracées, n f pl
- en moraceae
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca obriülls, n m
- ca abriülls, n m sin. compl.
- ca card vermell, n m sin. compl.
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca herba de la febre, n f sin. compl.
- ca herba espitllera, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca cagatrepa, n f alt. sin.
- ca cagatripa, n f alt. sin.
- ca calcides, n f pl alt. sin.
- ca calcitrapa, n f alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca card rosa d'abril, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca llavor d'espinac, n f alt. sin.
- ca obriülls dels camins, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca punxoses, n f pl alt. sin.
- ca riola, n f alt. sin.
- ca abraüll, n m var. ling.
- ca abraülls, n m var. ling.
- ca abreüll, n m var. ling.
- ca abreülls, n m var. ling.
- ca abriüll, n m var. ling.
- ca aubriülls, n m var. ling.
- ca auriüll, n m var. ling.
- ca auriülls, n m var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca florivia, n f var. ling.
- ca obreülls, n m var. ling.
- ca obri l'ull, n m var. ling.
- ca obriüll, n m var. ling.
- ca voravia, n f var. ling.
- ca xorivies, n f pl var. ling.
- nc Centaurea calcitrapa L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca obriülls, n m
- ca abriülls, n m sin. compl.
- ca card vermell, n m sin. compl.
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca herba de la febre, n f sin. compl.
- ca herba espitllera, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca cagatrepa, n f alt. sin.
- ca cagatripa, n f alt. sin.
- ca calcides, n f pl alt. sin.
- ca calcitrapa, n f alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca card rosa d'abril, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca llavor d'espinac, n f alt. sin.
- ca obriülls dels camins, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca punxoses, n f pl alt. sin.
- ca riola, n f alt. sin.
- ca abraüll, n m var. ling.
- ca abraülls, n m var. ling.
- ca abreüll, n m var. ling.
- ca abreülls, n m var. ling.
- ca abriüll, n m var. ling.
- ca aubriülls, n m var. ling.
- ca auriüll, n m var. ling.
- ca auriülls, n m var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca florivia, n f var. ling.
- ca obreülls, n m var. ling.
- ca obri l'ull, n m var. ling.
- ca obriüll, n m var. ling.
- ca voravia, n f var. ling.
- ca xorivies, n f pl var. ling.
- nc Centaurea calcitrapa L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
