Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "forat" dins totes les àrees temàtiques

anus anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anus, n m
  • ca  forat del cul, n m sin. compl.
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  orifici anal, n m sin. compl.
  • ca  ull del cul, n m sin. compl.
  • es  ano
  • fr  anus
  • en  anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Orifici del final del tub digestiu que s'obre a l'exterior i a través del qual són expulsades les matèries fecals. L'aparell muscular de l'anus és format per l'esfínter intern, de fibres llises disposades circularment, l'esfínter extern, de fibres estriades també circulars, i per fibres llises de direcció longitudinal, que davallen entre tots dos esfínters o en el mateix gruix de cadascun d'aquests músculs i que acaben en la cara profunda de la pell anal. Els esfínters, a causa de llur tonicitat i en cas precís per llur contracció, tanquen l'orifici anal i impedeixen la sortida continuada i involuntària de les matèries contingudes en el recte.

Nota

  • La denominació anus prové del llatí anus.
  • La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
canal atrioventricular canal atrioventricular

<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canal atrioventricular, n m
  • ca  canal auricular, n m sin. compl.
  • ca  canal auriculoventricular, n m sin. compl.
  • ca  forat atrioventricular comú, n m sin. compl.
  • ca  forat atrioventricular primari, n f sin. compl.
  • ca  forat auriculoventricular comú, n m sin. compl.
  • ca  forat auriculoventricular primari, n f sin. compl.
  • ca  orifici atrioventricular, n m sin. compl.
  • ca  orifici auriculoventricular comú, n m sin. compl.
  • ca  orifici auriculoventricular primari, n m sin. compl.

<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Definició
Canal comú de l'embrió que connecta l'aurícula i el ventricle primitius i que pot persistir com a anomalia congènita.
Solc entre el ventricle esquerre i l'aurícula esquerra, que allotja el si coronari. ((canal auriculoventricular))
canalicle innominat canalicle innominat

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canalicle innominat, n m
  • ca  canalicle d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle innominat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle petrós, n m sin. compl.
  • ca  forat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  forat petrós, n m sin. compl.
  • ca  solc del nervi petrós superficial menor, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Petit orifici de la vora interna de l'ala major de l'esfenoide, per on passa el nervi petrós superficial menor, branca del facial.
cisterna magna cisterna magna

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cisterna magna, n f
  • ca  cisterna bulbocerebel·losa, n f sin. compl.
  • ca  cisterna cerebel·lomedul·lar, n f sin. compl.
  • ca  confluent inferior, n m sin. compl.
  • ca  forat de Bichat, n m sin. compl.
  • ca  llac cerebel·lós inferior, n m sin. compl.
  • ca  postcisterna, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Eixamplament de l'espai subaracnoidal que hi ha entre la cara inferior del cerebel i la posterior del bulb raquidi; comunica amb el quart ventricle a través del forat de Magendie, i és accessible per punció suboccipital.

Nota

  • La denominació forat de Bichat s'usava antigament.
conducte òptic conducte òptic

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  conducte òptic, n m
  • ca  forat òptic, n m sin. compl.
  • es  agujero óptico
  • es  conducto óptico
  • en  optic canal
  • en  optic foramen
  • TA  canalis opticus

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Conducte que travessa la base de l'ala menor de l'esfenoide, per on passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
conducte òptic conducte òptic

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  conducte òptic, n m
  • ca  forat òptic, n m sin. compl.
  • es  agujero óptico
  • es  conducto óptico
  • en  optic canal
  • en  optic foramen

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conducte que travessa la base de l'ala menor de l'esfenoide, per on passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
conducte òptic conducte òptic

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  conducte òptic, n m
  • ca  forat òptic, n m sin. compl.
  • es  agujero óptico
  • es  conducto óptico
  • en  optic canal
  • en  optic foramen

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conducte que travessa la base de l'ala menor de l'esfenoide, per on passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
congre congre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

efecte de forat efecte de forat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  efecte de forat, n m
  • es  efecto hoyo
  • en  hole effect

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Descens de la semivariància a distàncies superiors a l'abast, visible en un variograma experimental, que sol indicar una tendència o un patró pseudoperiòdic en la variació espacial del fenomen analitzat, real o causat per la variació global del fenomen sobre una àrea d'estudi massa petita per a cobrir l'abast total de la variació.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8