Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI refugiats, migrants forçats o desplaçats interns?

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Definició

Tant refugiat o refugiada, com migrant forçat o migrant forçada, com desplaçat intern o desplaçada interna designen les persones que han hagut de deixar els seus llocs de nacionalitat o de residència per a establir-se en una altra zona, encara que els sentits exactes difereixen segons les circumstàncies de cada cas.

- Un refugiat o una refugiada, d'acord amb el dret internacional, és una persona que no pot o no vol tornar al seu país de nacionalitat o de residència perquè creu, amb fonament, que pot ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social.
. En determinats entorns regionals, però, també es considera refugiat o refugiada a qui vol evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà, i no únicament a qui fuig d'una persecució.
. L'equivalent castellà és un refugiado o una refugiada; el francès, un réfugié o une réfugiée, i l'anglès, a refugee.

- Un migrant forçat o una migrant forçada és justament la persona que fuig de les conseqüències genèriques d'un conflicte però que no és objecte de persecució.
. L'equivalent castellà és un migrante forzoso o una migrante forzosa; el francès, un migrant forcé o une migrante forcée, i l'anglès, a forced migrant.

Finalment, un desplaçat intern o una desplaçada interna és un migrant forçat que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment en el seu desplaçament, sinó que s'ha establert en un altre punt del mateix país.
. L'equivalent castellà és un desplazado interno o una desplazada interna; els francesos, un déplacé interne o une déplacée interne i també une personne déplacée, i l'anglès, an internally displaced person (amb la sigla IDP).

Nota

1. A la Unió Europea, es preveu la possibilitat de concedir asil tant als refugiats com als migrants forçats.
2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI migrant, emigrant o immigrant? i CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut?
3. Podeu consultar les fitxes completes de refugiat | refugiada, migració forçada i desplaçat intern | desplaçada interna al Cercaterm, i també el document de criteri original, Refugiats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/refugiats).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca accelerar, v tr
ca forçar, v tr
es forzar
fr hâter
it forzare
en force, to
de treiben

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca actitud forçada, n f

Definició

Positura anòmala atribuïble a un procés patològic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ajustage forçat, n m
es ajuste forzado, n m
fr ajustage de pression, n m
en tight fitting, n
de Preβsitz, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ajustatge forçat, n m
es ajuste forzado, n m
fr ajustage à force, n m
en pressed fit, n
de Preβsitz, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargot, n m
ca cuixabarba, n f sin. compl.
ca morro de porc, n m sin. compl.
ca amargall, n m alt. sin.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca apagallums gros, n m alt. sin.
ca apagallums grossos, n m pl alt. sin.
ca barba cabruna, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca herba amargant, n f alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca cuixa-barba, n f var. ling.
ca margot, n m var. ling.
nc Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargot, n m
ca cuixabarba, n f sin. compl.
ca morro de porc, n m sin. compl.
ca amargall, n m alt. sin.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca apagallums gros, n m alt. sin.
ca apagallums grossos, n m pl alt. sin.
ca barba cabruna, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca herba amargant, n f alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca cuixa-barba, n f var. ling.
ca margot, n m var. ling.
nc Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca ampolla, n f
es botella, n f
fr fourreau, n m
fr fourreau de fourche, n m
it fodero di forcella, n m
en fork slider, n
en slider leg, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició

Part inferior del braç d'una forquilla de suspensió, que subjecta la roda i allotja la barra, amb un sistema d'amortiment que en regula el desplaçament dintre el seu interior.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca morro de porcell, n m alt. sin.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca morro de porcell, n m alt. sin.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "forcall" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició