Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "form�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
  • ca  A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
  • ca  E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
En molts contextos és imprescindible fer referència de manera abreujada al nom d'una vacuna. A continuació es presenten criteris per abreujar les denominacions de les vacunes.


A. ESTRUCTURA GENERAL

Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)

La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)


B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA

En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)


C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA

S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB


D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA

Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.


E. GUIONET EN LA SIGLA

En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
  • ca  A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
  • ca  E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
En molts contextos és imprescindible fer referència de manera abreujada al nom d'una vacuna. A continuació es presenten criteris per abreujar les denominacions de les vacunes.


A. ESTRUCTURA GENERAL

Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)

La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)


B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA

En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)


C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA

S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB


D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA

Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.


E. GUIONET EN LA SIGLA

En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).