Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca enforcadura, n f
ca forcat, n m
es horcadura
es horqueta
fr fourche
en crotch
en fork

<Botànica>

Definició

Angle que formen les branques que surten d'un mateix punt.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca enforcadura, n f
ca entreforc, n m sin. compl.
ca forcat, n m sin. compl.
es horcadura, n f
fr fourche, n f
en crotch, n
en fork, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enrocador, n m
ca barraestret, n m sin. compl.
ca dormidor, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca roqueret, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord de roca, n m sin. compl.
ca trencaavellanes, n m sin. compl.
ca barra estret, n m var. ling.
ca mariquita, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort de roca, n m var. ling.
ca trenca avellanes, n m var. ling.
ca trenca-avellanes, n m var. ling.
nc Symphodus ocellatus
nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
es bodión
es dormidor
es tordo
fr crenilabre ocelé
fr rouquie
it tordo occhiato
en dark-fin
de Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fòrbia, n f
es forbia
fr forbe
en forb

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fòrum, n m
es foro
fr arrière-scène
it retroscena
en back stage
de Hinterbühne

<Arts > Teatre>

Definició

Part posterior d'un escenari, la més allunyada de l'espectador en un escenari a la italiana.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fòrum, n m
ca for, n m sin. compl.
es foro
fr for
fr forum
en forum

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició

Estat del tribunal o autoritat que coneix o que hipotèticament pot conèixer d'un afer de dret internacional privat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fòrum, n m
ca grup de discussió, n m
es foro
es foro de discusión
es grupo de discusión
es grupo de interés
es grupo de noticias
fr forum
fr forum de discussion
fr forum électronique
fr groupe de discussion
fr groupe de nouvelles
en conference group
en discussion forum
en discussion group
en forum
en interest group
en newsgroup

<Informàtica>

Definició

Grup d'internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema a través de missatges que es pengen en una pàgina web o per mitjà d'una llista de distribució.

Nota

La denominació grup de discussió se sol reservar per als casos en què els missatges s'intercanvien a través d'una llista de distribució.
Les formes fòrum i grup de discussió també designen la plataforma en què els internautes intercanvien opinions i informació sobre un tema.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

ca fòrum, n m
es foro, n m
fr forum, n m
fr tribune, n f
pt fórum, n m
en forum, n
de Forum, n n

<Fires i congressos > Reunions>

Definició

Reunió d'un grup d'experts reconeguts en un àmbit determinat per a tractar de qüestions d'interès públic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca fòrum, n m
es foro
en forum

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>

Definició

Plaça principal porticada d'una ciutat romana, generalment situada a l'encreuament del cardo maximus amb el decumanus maximus, que conté els edificis civils i religiosos i on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fort" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició