Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fort" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la forum, n n
- ca fòrum, n m
- es foro, n m
- fr forum, n m
- it foro, n m
<Dret romà>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto
- en felonious taking of property
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de robatori>
Definició
Nota
- Sol estar exclòs de les assegurances de robatori.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto
- en steal
- en theft
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca furt, n m
- es hurto, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En el dret penal vigent, el furt es fixa com a delicte en l'article 234 del Codi penal (CP) i com a falta en l'article 623 del CP. La diferència entre el delicte i la falta rau en el valor de la cosa sostreta; quan el valor ultrapassa les cinquanta mil pessetes (300,51 ?), cal que es consideri un delicte de furt, mentre que si no se supera aquesta quantitat es comet simplement una falta.
El furt actual té l'origen en la figura del furtum romà, que originàriament servia per a designar qualsevol infracció de caràcter patrimonial i que, al llarg dels anys, ha anat generant diferents infraccions. Pel que fa al bé jurídic que es vol protegir amb el càstig del furt, la doctrina discuteix si és el patrimoni, la propietat o simplement la possessió. La protecció del patrimoni se sol descartar amb l'argument que també es considera que hi ha furt en els casos en què el subjecte actiu s'apodera d'una cosa moble i deixa en el seu lloc una altra cosa del mateix valor o, fins i tot, de valor superior. La protecció de la propietat es qüestiona amb l'argument que una conducta il·lícita no pot privar una persona d'un dret subjectiu i amb el raonament que, malgrat el furt, els propietaris de la cosa no perden llur condició i tenen reconeguda l'acció reivindicatòria. Els punts anteriors justifiquen la defensa del fet que la possessió és el que realment es vol protegir. No obstant això, els partidaris de la propietat consideren que amb el furt no es destrueix el dret de propietat, sinó la part del contingut d'aquest dret que fa referència a la relació de domini del propietari o la propietària respecte a la cosa. La jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest punt no és unànime; algunes resolucions defensen que el bé jurídic protegit és la propietat (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 10.12.1980, ponent: Vivas Marzal), mentre que altres sentències no neguen que el bé jurídic pugui ser la possessió (STS del 24.10.1992, ponent: Hernández Hernández).
Amb relació al tipus objectiu del furt, es considera que és un delicte d'apoderament, atès que la comissió d'aquesta infracció exigeix un acte d'apoderament del subjecte actiu. Pel que fa al tractament de l'iter criminis i de la consumació, se segueixen els criteris generals per a aquesta classe de delictes. L'objecte del delicte ha de ser una cosa moble amb un contingut corporal, requisit que exclou del furt els actes d'apoderament d'energia (regulats en els articles 255 i 256 del CP) o d'objectes immaterials, com ara els drets subjectius. L'objecte del delicte ha de ser moble, és a dir, susceptible de trasllat, un criteri que no coincideix estrictament amb les definicions del Codi civil espanyol (CC), atès que alguns objectes que l'article 334 del CC declara béns immobles poden ser, en canvi, objecte material d'un furt (p. ex., arbres i plantes, estàtues i objectes d'ornamentació).
La doctrina majoritària interpreta que la cosa ha de tenir un valor econòmic i que el valor s'ha d'emprar com a criteri per a distingir entre el delicte i la falta. D'aquesta manera, la sostracció d'objectes que tenen un valor afectiu elevat per a la víctima i un valor econòmic que no ultrapassa les cinquanta mil pessetes (300,51 ?) s'ha de considerar constitutiva de falta de furt. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, en el context de l'objecte material del furt també s'inclouen les coses de comerç il·lícit, com ara les drogues (STS del 26.1.1984, ponent: Gómez de Liaño y Cobaleda). De manera paral·lela, els animals també poden ser objecte d'un furt, i, pel que fa als objectes que poden canviar de valor amb el temps (p. ex., un bitllet de loteria), es considera que el moment de referència per a determinar el valor de la cosa és l'instant de l'apoderament (per bé que aquesta opinió no és unànime en la doctrina).
La cosa moble ha de ser aliena (una condició que no reuneixen els objectes abandonats o sense propietaris) i l'acte d'apoderament ha de tenir lloc en contra de la voluntat de la persona titular de la propietat. El consentiment dels titulars de la cosa, exprés o tàcit, determina l'atipicitat de la conducta. La doctrina discuteix la possibilitat de furt entre els copropietaris d'un mateix objecte, especialment en els casos en què la propietat està repartida en quotes proporcionals. El consentiment obtingut mitjançant un engany no permet considerar que s'ha comès un furt, però pot ser constitutiu d'una estafa.
Pel que fa al tipus subjectiu, el furt només és punible quan es realitza amb dol i amb ànim de lucre. El dol requereix que el subjecte actiu sigui conscient de l'inalienabilitat de la cosa i de la manca de consentiment del titular, i l'error sobre aquestes circumstàncies determina l'atipicitat de l'acte d'apoderament. L'exigència d'ànim de lucre exclou la punibilitat dels actes d'apoderament realitzats simplement amb la intenció d'usar la cosa i després retornar-la. L'apoderament que es realitza amb la intenció de destruir la cosa no és constitutiu de furt, sinó de danys, atès que es considera que en aquests casos no hi ha ànim de lucre, sinó animus damnandi o animus nocendi.
D'acord amb l'article 235 del CP, la pena bàsica del delicte de furt, la presó de sis a divuit mesos, s'agreuja fins a la pena de presó d'un a tres anys en quatre casos. En primer lloc, si se sostreuen coses de valor artístic, històric, cultural o científic, per bé que en aquesta circumstància no hi ha unanimitat en la doctrina sobre si el valor de la cosa ha d'haver estat reconegut o no per alguna mena de disposició legal o administrativa. Un segon subtipus de furt agreujat té lloc si l'objecte del furt són coses de primera necessitat o destinades a un servei públic, sempre que la sostracció ocasioni una pertorbació greu o una situació de desproveïment. En tercer lloc, la pena s'agreuja si el furt té una gravetat especial derivada del valor dels efectes sostrets (la STS del 15.4.1998, ponent: Martín Canivell, sembla que fixa aquesta gravetat especial a partir dels dos milions de pessetes [12.020,24 ?]) o si es produeixen perjudicis de consideració especial. Finalment, si es posa la víctima o la seva família en una situació econòmica greu o si la infracció es comet amb abús de les circumstàncies personals de la víctima, la pena també s'agreuja. L'aplicació d'aquests quatre subtipus qualificats exigeix, d'acord amb l'article 14.2 del CP, que en els elements en què es fonamenta hi hagi presència del dol del subjecte actiu.
De conformitat amb l'article 236 del CP, hi ha una modalitat atenuada de furt, el furtum possessionis, que consisteix en una infracció comesa pel qui, tot i ser el titular d'una cosa moble o actuar amb el consentiment del titular, sostreu la cosa a qui en té la possessió legítimament i perjudica el subjecte o una tercera persona. Si el valor de la cosa moble no ultrapassa les cinquanta mil pessetes (300,51 ?), el furtum possessionis es castiga simplement com a falta (art. 623.2 CP). Hi ha unanimitat doctrinal a considerar que el bé jurídic que es tutela amb aquests preceptes és la possessió, i l'existència d'aquesta infracció és un argument a favor dels autors que defensen que el bé jurídic que es vol protegir amb el furt comú és la propietat.
En totes les modalitats de furt es pot aplicar l'excusa legal absolutòria que regula l'article 268 del CP, que estableix que no són punibles les conductes constitutives de furt en què hi ha, entre el subjecte actiu i la víctima, una relació matrimonial, d'ascendència o de descendència per naturalesa o per adopció, ni d'afinitat de primer grau, sempre que hi hagi convivència. Aquesta excusa legal, però, no és aplicable a les persones que participin en la comissió del furt.
El furt és el tipus bàsic d'altres delictes d'apoderament, com ara el robatori amb força en les coses i el robatori amb violència o intimidació (art. 237 CP). Aquests dos delictes són dos tipus diferents respecte del furt, que no s'aplica si, per a assolir l'apoderament de l'objecte del delicte, el subjecte actiu utilitza força en les coses (d'acord amb l'article 238 del CP) o violència o intimidació en les persones. També és interessant la diferència entre el furt i la malversació de cabals públics (regulada en l'article 432 de CP), que rau en la qualitat del subjecte actiu i en la naturalesa de l'objecte; en la malversació de cabals públics, el subjecte actiu ha de ser un funcionari o funcionària o una autoritat, i l'objecte han de ser cabals públics a càrrec del subjecte actiu. A pesar del fet que gairebé no es discuteix que el furt hagi de ser constitutiu d'un il·lícit penal, últimament s'ha iniciat un debat en la doctrina sobre la conveniència politicocriminal de despenalitzar determinats furts de poca entitat, especialment quan es cometen en locals comercials d'autoservei. - V. t.: apoderament n m
- V. t.: dol n m
- V. t.: estafa n f
- V. t.: malversació de cabals públics n f
- V. t.: robatori amb força en les coses n m
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Descobriren el furt però no el lladre.
- Ex.: No s'adonaren del furt que els havien fet.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca furt, n m
- es hurto
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Un furt literari.
- Ex.: Restituir el furt.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la furtum, n n
- ca furt, n m
- es hurto, n m
- fr vol, n m
- it furto, n m
<Dret romà>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
