Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fort" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grup de discussió grup de discussió

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grup de discussió, n m
  • ca  fòrum, n m sin. compl.
  • es  foro
  • es  foro de discusión
  • es  grupo de discusión
  • es  grupo de interés
  • es  grupo de noticias
  • fr  babillard électronique
  • fr  forum
  • fr  forum de discussion
  • fr  forum électronique
  • fr  groupe de discussion
  • fr  groupe de nouvelles
  • en  conference group
  • en  discussion forum
  • en  discussion group
  • en  forum
  • en  interest group
  • en  newsgroup

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>

Definició
Grup d'internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema per mitjà de missatges que es pengen en una pàgina web, generalment ordenats cronològicament.

Nota

  • Avui dia, aquests dos termes s'utilitzen habitualment com a sinònims. Amb tot, grup de discussió se sol reservar per a l'intercanvi de missatges que es duu a terme amb un lector de missatges, generalment per mitjà de Usenet. I fòrum, que inicialment designava l'enviament de comentaris a una pàgina web, sobretot per mitjà d'un formulari, actualment es tendeix a usar per a qualsevol intercanvi d'opinió a Internet.
gual gual

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gual, n m
  • es  badén
  • en  ford

<Policia > Funcions i tècnica > Policia de trànsit>

Definició
Tram d'una via en què les aigües pluvials, no contínues, passen per damunt de la calçada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gual, n m
  • es  vado
  • fr  gué
  • en  ford

<Geografia>

Definició
Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s'hi pugui passar caminant.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gual, n m
  • es  vado
  • fr  gué
  • en  ford

<Geografia>

Definició
Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s'hi pugui passar caminant.
gual gual

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  gual, n m
  • es  vado
  • en  crossing
  • en  ford

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Secció d'un riu de menor profunditat que les de l'entorn i que s'aprofita per a creuar-lo.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba prima
  • es  hierba de la esquinancia
  • fr  aspérule de l'esquinancie
  • en  squinancy wort
  • nc  Asperula cynanchica

<Botànica>

hort hort

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hort, n m
  • es  huerto
  • en  kitchen garden
  • en  orchard

<Jardineria>

Definició
Terreny de regadiu no gaire extens que pot formar part d'un jardí, on es conreen especialment hortalisses i fruites.
llavió llavió

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>