Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fortunal" dins totes les àrees temàtiques

asturià asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asturià
  • ca  asturianolleonès sin. compl.
  • ca  asturlleonès sin. compl.
  • ca  bable sin. compl.
  • ca  lleonès sin. compl.
  • cod  asturianu (Espanya)
  • cod  mirandès (Portugal)
  • ar  الليونية
  • cy  Astwreg
  • cy  Leoneg sin. compl.
  • de  Asturisch
  • de  Asturischleonesich sin. compl.
  • de  Asturleonesisch sin. compl.
  • de  Leonesisch sin. compl.
  • en  Asturian
  • en  Astur-Leonese sin. compl.
  • en  Asturian-Leonese sin. compl.
  • en  Leonese sin. compl.
  • es  asturiano
  • es  asturianoleonés sin. compl.
  • es  asturleonés sin. compl.
  • es  leonés sin. compl.
  • eu  asturleonera
  • fr  asturien
  • fr  asturien-léonais sin. compl.
  • fr  asturléonais sin. compl.
  • fr  léonais sin. compl.
  • gl  asturiano
  • gl  asturianoleonés sin. compl.
  • gl  asturleonés sin. compl.
  • gl  leonés sin. compl.
  • gn  asturiano
  • gn  asturianoleone sin. compl.
  • gn  asturleone sin. compl.
  • gn  leone sin. compl.
  • it  asturiano
  • it  asturianoleonese sin. compl.
  • it  asturleonese sin. compl.
  • it  leonese sin. compl.
  • ja  アストゥリアス語
  • ja  アストゥリア・レオン語 sin. compl.
  • nl  Asturisch
  • nl  Asturiano-Leonees sin. compl.
  • nl  Leonees sin. compl.
  • nl  Mirandees sin. compl.
  • oc  asturian
  • oc  asturianoleonés sin. compl.
  • oc  asturleonés sin. compl.
  • oc  leonés sin. compl.
  • pt  asturiano
  • pt  asturiano-leonês sin. compl.
  • pt  asturo-leonês sin. compl.
  • pt  leonês sin. compl.
  • pt  mirandês sin. compl.
  • ru  Астурийский язык
  • ru  Леонский sin. compl.
  • ru  Астурийско-леонский sin. compl.
  • ru  Леонско-астурийский sin. compl.
  • sw  Asturian
  • sw  Astur-leonese sin. compl.
  • sw  Asturia-leonese sin. compl.
  • sw  Leonese sin. compl.
  • tmh  Taliyunist
  • tmh  tasturliyunisit sin. compl.
  • tmh  tawstriyanulyunisit sin. compl.
  • tmh  Tawstriyat sin. compl.
  • zh  莱昂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  camarinya, n f
  • es  camariña
  • es  caramina
  • es  caramiña
  • fr  camarine blanche
  • pt  camarinha
  • pt  camarinheira
  • pt  herba da fame
  • eu  Portugal giñarra
  • nc  Corema album

<Botànica>

Nota

  • Família de les empetràcies.
  • L'especialista Joan Vallès no és gaire partidari de crear un neologisme, ja documentat, per a aquesta planta. Malgrat tot, no ho veu inadequat en cas que s'hagi d'anomenar aquesta espècie en català.
cedre blanc cedre blanc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cedre blanc, n m
  • es  cedro de Busaco, n m
  • es  ciprés de Portugal, n m
  • fr  cyprès du Portugal, n m
  • en  Portuguese cypress, n
  • nc  Cupressus lusitanica

<Enginyeria forestal>

cop afortunat cop afortunat

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cop afortunat, n m
  • es  golpe afortunado
  • fr  coup réussi
  • en  successful attack

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Cop executat amb exactitud i força sobre una zona vàlida del cos de l'adversari, que puntua en el combat.
cop afortunat cop afortunat

<08 Esports de combat > Karate>, <08 Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cop afortunat, n m
  • es  golpe afortunado
  • fr  coup réussi
  • en  successful attack

<Esport > 08 Esports de combat > Karate>, <Esport > 08 Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Cop puntuable executat amb exactitud i força sobre una zona vàlida del cos de l'adversari.
dia de fortuna dia de fortuna

<21 Caça, pesca i tir > Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  dia de fortuna, n m
  • es  día de fortuna

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > Caça>

Definició
Dia en què es prohibeix de caçar perquè els animals han quedat indefensos com a conseqüència d'un accident major, com ara una nevada o un incendi.
endeví | endevina endeví | endevina

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  endeví | endevina, n m, f
  • ca  vident, n m, f
  • es  adivino
  • es  vidente
  • fr  devin
  • fr  diseur
  • fr  voyant
  • en  clairvoyant
  • en  diviner
  • en  fortune-teller

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Persona que prediu l'esdevenidor i descobreix el passat o fets ocults.
estafa de la fortuna estafa de la fortuna

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  estafa de la fortuna, n f
  • ca  carta nigeriana, n f sin. compl.
  • es  carta nigeriana, n f
  • es  cartas nigerianas, n f pl
  • es  estafa de las cartas nigerianas, n f
  • es  estafa nigeriana, n f
  • es  timo 419, n m
  • es  timo nigeriano, n m
  • fr  escroquerie par avance de frais, n f
  • fr  fraude 419, n f
  • fr  fraude nigériane, n f
  • en  419 scam, n
  • en  advance fee fraud, n
  • en  Nigerian letter scam, n
  • en  Nigerian Prince scam, n
  • en  Nigerian scam, n

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Definició
Ciberestafa en què es tempta la víctima amb la possibilitat d'obtenir una gran quantitat de diners i se la persuadeix de fer un pagament per endavant com a condició per a accedir-hi.

Nota

  • 1. En l'estafa de la fortuna és freqüent, per exemple, la promesa de rebre part dels diners d'una suposada herència si prèviament s'abonen unes determinades quantitats en concepte d'honoraris professionals o d'impostos.
  • 2. La referència a Nigèria, present en diverses denominacions, prové del fet que molts casos d'aquest tipus de ciberestafa tenen l'origen en aquest país africà, i la referència al número 419 d'alguns equivalents en altres llengües, en el fet que l'article del codi penal de Nigèria que tipifica aquest delicte és el 419.
estafa de la fortuna estafa de la fortuna

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  estafa de la fortuna, n f
  • ca  carta nigeriana, n f sin. compl.
  • es  carta nigeriana, n f
  • es  cartas nigerianas, n f pl
  • es  estafa de las cartas nigerianas, n f
  • es  estafa nigeriana, n f
  • es  timo 419, n m
  • es  timo nigeriano, n m
  • fr  escroquerie par avance de frais, n f
  • fr  fraude 419, n f
  • fr  fraude nigériane, n f
  • en  419 scam, n
  • en  advance fee fraud, n
  • en  Nigerian letter scam, n
  • en  Nigerian Prince scam, n
  • en  Nigerian scam, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Ciberestafa en què es tempta la víctima amb la possibilitat d'obtenir una gran quantitat de diners i se la persuadeix de fer un pagament per endavant com a condició per a accedir-hi.

Nota

  • 1. En l'estafa de la fortuna és freqüent, per exemple, la promesa de rebre part dels diners d'una suposada herència si prèviament s'abonen unes determinades quantitats en concepte d'honoraris professionals o d'impostos.


    2. La referència a Nigèria, present en diverses denominacions, prové del fet que molts casos d'aquest tipus de ciberestafa tenen l'origen en aquest país africà, i la referència al número 419, en el fet que l'article del codi penal de Nigèria que tipifica aquest delicte és el 419.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fornal, n f
  • es  fragua

<Construcció>

Definició
Forn que s'utilitza a les ferreries per a escalfar les peces de ferro que s'han de treballar.