Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "foscant" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  discant, n m

<Música>

Definició
Part superior d'una polifonia, o sigui, la veu cantada en oposició a la veu principal, que generalment es trobava al baix.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  discant, n m

<Música>

Definició
Part superior, vocal o instrumental, d'un conjunt musical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  discant, n m
  • es  discante
  • en  discant

<Música>

Definició
Forma polifònica medieval en què un cantant cantava una melodia fixa i uns altres l'acompanyaven amb improvisacions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  discant, n m
  • es  discante
  • en  discant

<Música>

Definició
Part superior d'una polifonia.
element culte element culte

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  element culte, n m
  • ca  element compositiu culte, n m sin. compl.
  • ca  formant culte, n m sin. compl.
  • es  elemento compositivo culto
  • es  elemento culto
  • es  formante culto
  • fr  élément savant
  • fr  formant savant
  • en  neo-classical element

<Lingüística>

Definició
Morfema lligat que prové d'arrels preses directament del grec o el llatí i que pot formar un mot compost amb un altre element culte (per exemple, bio- i ‑leg en biòleg) o amb un mot (per exemple hidr(o)-, que amb el mot avió forma el compost hidroavió).
espardenya (llesca amb pebrot i albergínia escalivats amb anxoves) espardenya (llesca amb pebrot i albergínia escalivats amb anxoves)

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  espardenya (llesca amb pebrot i albergínia escalivats amb anxoves)
  • es  espardenya (pan de payés con pimiento y berenjena asados con anchoas)
  • fr  espardenya (pain de campagne au poivron et à l'aubergine rôtis aux anchois)
  • it  espardenya (pane toscano con peperone e melanzana arrostiti con acciughe)
  • en  espardenya (peasant's bread with roast pepper and aubergine with anchovies)
  • de  Espardenya (Bauernbrot mit geröstetem Paprika, gerösteten Auberginen und Anchovis)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

esparreguera borda esparreguera borda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esparreguera borda, n m
  • ca  esparreguera boscana, n f sin. compl.
  • es  esparraguera triguera, n f
  • fr  asperge sauvage, n f
  • en  wild asparagus, n
  • nc  Asparagus acutifolius

<Enginyeria forestal>

esparreguera boscana esparreguera boscana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera boscana, n f
  • ca  espàrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrec silvestre, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera borda, n f alt. sin.
  • ca  espareguera boscana, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de ca, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera fonollera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera ruca, n f alt. sin.
  • ca  espareguera rucà, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgol, n m alt. sin.
  • ca  espàrgol (turió), n m alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrrec (turió), n m alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrrec boscà (turió), n m alt. sin.
  • ca  espàrrecs boscans, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de bosc, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de ca, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda basta, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de ca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de garriga, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera fonollera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera garriguenca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera ruca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  tarreguera, n f alt. sin.
  • ca  aspàrgol, n m var. ling.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera borda basta, n f var. ling.
  • ca  asparraguera vera, n f var. ling.
  • ca  aspàrrec, n m var. ling.
  • ca  aspàrrec bord, n m var. ling.
  • ca  asparreguera, n f var. ling.
  • ca  espargo, n m var. ling.
  • ca  esparguera, n f var. ling.
  • ca  espargulera, n f var. ling.
  • ca  espàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  esparraguera, n f var. ling.
  • ca  esparraguera boscana, n f var. ling.
  • nc  Asparagus acutifolius L.

<Botànica > liliàcies>

esparreguera boscana esparreguera boscana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera boscana, n f
  • ca  espàrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrec silvestre, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera borda, n f alt. sin.
  • ca  espareguera boscana, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de ca, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera fonollera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera ruca, n f alt. sin.
  • ca  espareguera rucà, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgol, n m alt. sin.
  • ca  espàrgol (turió), n m alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrrec (turió), n m alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrrec boscà (turió), n m alt. sin.
  • ca  espàrrecs boscans, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de bosc, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de ca, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrecs de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda basta, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de ca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de garriga, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera fonollera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera garriguenca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera ruca, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  tarreguera, n f alt. sin.
  • ca  aspàrgol, n m var. ling.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera borda basta, n f var. ling.
  • ca  asparraguera vera, n f var. ling.
  • ca  aspàrrec, n m var. ling.
  • ca  aspàrrec bord, n m var. ling.
  • ca  asparreguera, n f var. ling.
  • ca  espargo, n m var. ling.
  • ca  esparguera, n f var. ling.
  • ca  espargulera, n f var. ling.
  • ca  espàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  esparraguera, n f var. ling.
  • ca  esparraguera boscana, n f var. ling.
  • nc  Asparagus acutifolius L.

<Botànica > liliàcies>

espigueta de bosc espigueta de bosc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espigueta de bosc, n f
  • ca  gramet de bosc, n m alt. sin.
  • ca  poa, n f alt. sin.
  • ca  poa boscana, n f alt. sin.
  • ca  poa nemoral, n f alt. sin.
  • nc  Poa nemoralis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>