Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "foscant" dins totes les àrees temàtiques

boscana boscana

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boscana, n f
  • es  oquedal, n m
  • fr  forêt claire, n f
  • en  open woodland, n

<Enginyeria forestal>

boscana boscana

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  boscana, n f
  • es  oquedal, n m

<Ciències de la Terra>

Definició
Bosc mancat d'estrat arbustiu.
boscany boscany

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boscany, n m
  • es  bosquete
  • en  copse

<Jardineria>

Definició
Tros de bosc en un jardí, en un parc o en un conreu.
boscany boscany

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boscany, n m
  • es  bosquete, n m
  • fr  bosquet, n m
  • en  copse, n

<Enginyeria forestal>

buixol buixol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buixol, n m
  • ca  pasqüeta, n f sin. compl.
  • ca  rosella borda, n f sin. compl.
  • ca  rosella silvestre, n f sin. compl.
  • ca  anemone, n f alt. sin.
  • ca  buixol blanc, n m alt. sin.
  • ca  escabellada, n f alt. sin.
  • ca  flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
  • ca  rosella boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosella de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sílvia, n f alt. sin.
  • ca  anèmona, n f var. ling.
  • ca  cuixol, n m var. ling.
  • ca  nèmora, n f var. ling.
  • nc  Anemone nemorosa L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buixol, n m
  • ca  pasqüeta, n f sin. compl.
  • ca  rosella borda, n f sin. compl.
  • ca  rosella silvestre, n f sin. compl.
  • ca  anemone, n f alt. sin.
  • ca  buixol blanc, n m alt. sin.
  • ca  escabellada, n f alt. sin.
  • ca  flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
  • ca  rosella boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosella de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sílvia, n f alt. sin.
  • ca  anèmona, n f var. ling.
  • ca  cuixol, n m var. ling.
  • ca  nèmora, n f var. ling.
  • nc  Anemone nemorosa L.

<Botànica > ranunculàcies>

cèl·lula formadora de plaques cèl·lula formadora de plaques

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  cèl·lula formadora de plaques, n f
  • es  célula formadora de placas
  • fr  cellule formant des plages
  • en  plaque-forming cell

<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>

Definició
Cèl·lula productora d'anticossos dirigits contra eritròcits o contra antígens units a eritròcits, que forma una placa hemolítica en un medi gelificat en presència del complement i d'eritròcits.
cèl·lula formadora de plaques cèl·lula formadora de plaques

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  cèl·lula formadora de plaques, n f
  • es  célula formadora de placas
  • fr  cellule formant des plages
  • en  plaque-forming cell

<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>

Definició
Cèl·lula productora d'anticossos dirigits contra eritròcits o contra antígens units a eritròcits, que forma una placa hemolítica en un medi gelificat en presència del complement i d'eritròcits.
cèl·lula formadora de plaques cèl·lula formadora de plaques

<.FITXA MODIFICADA>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cèl·lula formadora de plaques, n f
  • es  célula formadora de placas
  • fr  cellule formant des plages
  • en  plaque-forming cell

<.FITXA MODIFICADA>

Definició
Cèl·lula productora d'anticossos dirigits contra eritròcits o contra antígens units a eritròcits, que forma una placa hemolítica en un medi gelificat en presència del complement i d'eritròcits.
capil·lera negra capil·lera negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capil·lera negra, n f
  • ca  dauradella borda, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falzia boscana, n f alt. sin.
  • ca  falzia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  falzia de roques, n f alt. sin.
  • ca  falzia negra, n f alt. sin.
  • ca  falzilla negra, n f alt. sin.
  • ca  falaguera, n f var. ling.
  • ca  falsitja de roques, n f var. ling.
  • nc  Asplenium adiantum-nigrum L.

<Botànica > polipodiàcies>