Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fotesa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Bioquímica i biologia molecular>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úlcera gotosa, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Bioquímica i biologia molecular>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aligot del Cap, n m
- es busardo de El Cabo
- fr buse forestière
- en forest buzzard
- de Kapbussard
- nc Buteo trizonatus
- nc Buteo oreophilus trizonatus alt. sin.
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aligot del Cap, n m
- es busardo de El Cabo
- fr buse forestière
- en forest buzzard
- de Kapbussard
- nc Buteo trizonatus
- nc Buteo oreophilus trizonatus alt. sin.
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la híbrida, n f
- ca herba botera, n f alt. sin.
- ca herba del meligàs, n f alt. sin.
- ca meligó montès, n m alt. sin.
- ca peu de lleó, n m alt. sin.
- ca pota de lleó, n f alt. sin.
- nc Alchemilla gr. hybrida (L.) L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la híbrida, n f
- ca herba botera, n f alt. sin.
- ca herba del meligàs, n f alt. sin.
- ca meligó montès, n m alt. sin.
- ca peu de lleó, n m alt. sin.
- ca pota de lleó, n f alt. sin.
- nc Alchemilla gr. hybrida (L.) L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca armadura posttesada, n f
- es armadura postesa
- en post-tensioned reinforcement
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Treball > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca artesà | artesana, n m, f
- es artesano
- fr artisan
- en craftman [m] | craftwoman [f]
- en handicraft worker
<Treball > Ocupacions>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca artesà | artesana, n m, f
- es artesano | artesana, n m, f
- fr artisan | artisane, n m, f
- eu artisau, n
<Fusteria > Indústria i oficis>
