Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fracàs" dins totes les àrees temàtiques

abenaki occidental abenaki occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abenaki occidental
  • ca  abnaki occidental sin. compl.
  • ca  Saint Francis sin. compl.
  • cod  alnombak
  • cy  Abenaki Gorllewinol
  • cy  Abnaki gorllewinol sin. compl.
  • cy  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abenaki
  • de  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abnaki sin. compl.
  • en  Western Abenaki
  • en  Saint Francis sin. compl.
  • en  Western Abnaki sin. compl.
  • es  abenaqués occidental
  • es  abnakí occidental sin. compl.
  • es  Saint Francis sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abenakia
  • eu  mendebaldeko abenakia sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abnaki sin. compl.
  • eu  Saint Francis sin. compl.
  • fr  abénaqui occidental
  • fr  abénaki sin. compl.
  • fr  abnaki occidental sin. compl.
  • fr  Saint Francis sin. compl.
  • gl  abenaki occidental
  • gl  abnaki occidental sin. compl.
  • gl  Saint Francis sin. compl.
  • gn  avenaki occidental
  • gn  abnaki occidental sin. compl.
  • gn  Saint Francis sin. compl.
  • it  abenaki occidentale
  • it  abnaki occidentale sin. compl.
  • it  Saint Francis sin. compl.
  • pt  abenaki ocidental
  • pt  abnaki ocidental sin. compl.
  • pt  Saint Francis sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina > Oriental>, <Amèrica > Canadà>

Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
ad kalendas graecas ad kalendas graecas

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad kalendas graecas, adv
  • ca  a les calendes gregues, adv
  • ca  fins a la setmana dels tres dijous, adv
  • es  a las calendas griegas, adv
  • es  cuando las ranas críen pelo, adv
  • es  cuando las vacas vuelen, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Fins a les calendes gregues.

Nota

  • Expressió d'àmbit general amb la qual s'expressa que un afer queda ajornat fins a una data inexistent. Les calendes són el primer dia del mes del calendari romà, però no pas del grec. No és recomanable d'escriure calendas ni grecas.
    Exemple: Jo el que els suggereixo, si a vostès els sembla bé, és que aquesta sigui una compareixença que aprovi, naturalment, la comissió, que ho puguem, en la propera reunió que dèiem de Mesa i de portaveus situar-la en el calendari corresponent, i si fos així, per no demorar ad kalendas graecas la seva compareixença, que ens poséssim tots d'acord que en el proper ordre del dia poguéssim aprovar un punt on aquesta qüestió fos valorada primer i aprovada després.
adenocarcinoma uracal adenocarcinoma uracal

<Anatomia > Embriologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adenocarcinoma uracal, n m

<Anatomia > Embriologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Definició
Adenocarcinoma de l'úrac, gairebé sempre ben diferenciat i secretor de mucina, bé que algunes vegades presenta cèl·lules d'anell sigil·lar.
administrador de finques | administradora de finques administrador de finques | administradora de finques

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  administrador de finques | administradora de finques, n m, f
  • es  administrador de fincas
  • fr  administrateur de la propriété
  • en  property administrator
  • en  property manager

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Definició
Persona que gestiona finques urbanes o rústiques, cobrant i pagant les rendes, fent de mitjancer entre els propietaris i els inquilins o les administracions públiques, assessorant sobre les matèries relacionades amb la propietat immobiliària, etc.
agrupació de finques agrupació de finques

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrupació de finques, n f
  • es  agrupación de fincas

<Dret civil>

Definició
Operació registral en virtut de la qual diverses finques, que fins al moment figuraven inscrites com a independents en el Registre de la Propietat, són unificades o reunides en una de sola per a formar una nova finca registral.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La finca resultant de l'agrupació s'inscriu en un nou full registral, amb un número diferent i una nova descripció, i es tanquen els fulls de cadascuna de les finques reunides, fent menció de l'operació al marge de les inscripcions de propietat (art. 45, paràgraf primer, Reglament hipotecari [RH]). Els requisits de l'agrupació són els que s'especifiquen a continuació: a) La prèvia immatriculació en el Registre de la Propietat de les finques que es pretenen agrupar. b) El fet que es tracti de finques confrontants que, en cas d'estar edificades, hauran de constituir un sol edifici o casa-habitació (art. 44 RH). No obstant això, l'agrupació es pot practicar encara que les finques agrupades no siguin confrontants, sempre que constitueixin una unitat econòmica (art. 44.2 al 44.6 RH). En aquest cas, es descriuen individualment les parcel·les que la constitueixen i, amb la màxima precisió possible, les característiques de l'agrupació o les causes que hi donen lloc (art. 45, paràgraf segon, RH). c) Les finques agrupades, per regla general, han de pertànyer a un sol propietari o propietària o a diversos proindivís, d'acord amb el Registre de la Propietat (art. 44, paràgraf primer, i 45, paràgraf primer, RH). No obstant això, es poden agrupar finques que pertanyin a diversos propietaris, sempre que en el títol es determinin les quotes indivises que corresponguin a cadascun d'ells en la finca resultant (art. 45, paràgraf tercer, i 54.1 RH). d) L'acte ha de constar sempre en escriptura pública, en la qual es descriuen les finques que afecta, així com la resultant de l'operació, i se sol·licita que s'inscrigui l'agrupació en el Registre de la Propietat (art. 50 RH). L'escriptura pública es pot atorgar bé com a acte unilateral del propietari de les finques o de comú acord dels copropietaris o els comuners d'aquestes (art. 44, paràgraf primer) o bé amb motiu d'un negoci jurídic relacionat en l'article 2 de la Llei hipotecària, que tingui com a objecte la finca i s'hagi d'inscriure en el foli d'aquesta.
aigües braves aigües braves

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigües braves, n f pl
  • ca  aigües vives, n f pl
  • es  aguas bravas
  • es  aguas vivas
  • fr  eau vive
  • fr  eaux vives
  • en  moving water
  • en  white water
  • en  wild water

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Massa d'aigua caracteritzada per la presència de corrents i d'obstacles naturals i artificials, on tenen lloc les proves d'eslàlom i de descens.
aigües braves aigües braves

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigües braves, n f pl
  • ca  aigües vives, n f pl
  • es  aguas bravas
  • es  aguas vivas
  • fr  eau vive
  • fr  eaux vives
  • en  wild water

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Modalitat de piragüisme que es practica en rius d'aigües turbulentes de grau III, IV i V, amb embarcacions de banyera petita i sense timó, que es dominen amb moviments del cos i recolzaments de la pala damunt l'aigua.
aigües braves aigües braves

<11 Esports nàutics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aigües braves, n f pl
  • ca  aigües vives, n f pl
  • es  aguas bravas
  • es  aguas vivas
  • fr  eau vive
  • fr  eaux vives
  • en  moving water
  • en  white water
  • en  wild water

<Esport > 11 Esports nàutics>

Definició
Massa d'aigua caracteritzada per la presència de corrents i d'obstacles naturals i artificials.
aigües braves aigües braves

<11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>, <23 Esports d'aventura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aigües braves, n f pl
  • ca  aigües vives, n f pl
  • es  aguas bravas, n f pl
  • es  aguas vivas, n f pl
  • fr  eau vive, n f
  • fr  eaux vives, n f pl
  • en  wild water, n

<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>, <Esport > 23 Esports d'aventura>

Definició
Modalitat de piragüisme practicada en rius d'aigües turbulentes de graus III, IV i V amb una piragua de banyera petita i sense timó, que es domina amb moviments del cos i recolzaments de la pala a l'aigua.
aigües braves aigües braves

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  aigües braves, n f pl
  • ca  aigües vives, n f pl
  • es  aguas bravas, n f pl
  • es  aguas vivas, n f pl
  • fr  eau vive, n f
  • fr  eaux vives, n f pl
  • en  wild water, n
  • de  Wildwasser, n n

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició
Modalitat de piragüisme que es practica en rius d'aigües turbulentes, amb embarcacions de banyera petita i sense timó, que es dominen amb moviments del cos i recolzaments de la pala damunt l'aigua.