Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fragós" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caparrot, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare blau, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  margalida borda, n f alt. sin.
  • ca  pa de llop, n m alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche ramosa L.
  • nc  Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey. sin. compl.

<Botànica > orobancàcies>

cartó de draps cartó de draps

<Indústria paperera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cartó de draps, n m
  • es  cartón de trapos
  • fr  carton de chiffon
  • en  rag board

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>

cel·la de gra cel·la de gra

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cel·la de gra, n f
  • es  celda de cereales
  • es  celda de granos
  • fr  cellule à grains
  • it  cellula per cereali
  • en  grain storage bin
  • de  Getreidezelle

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Contenidor de grans de cereals, construït amb materials metàl·lics diversos, generalment cilíndric i ambel fons horitzontal o inclinat.

Nota

  • A diferència de la sitja, la cel·la de gra és desmuntable.
cel·la de gra cel·la de gra

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cel·la de gra, n f
  • es  celda de granos
  • fr  cellule à grains
  • en  grain storage bin

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Contenidor de grans de cereals, construït amb materials metàl·lics diversos, generalment cilíndric i amb el fons horitzontal o inclinat.

Nota

  • A diferència de la sitja, la cel·la de gra és desmuntable.
cel·la de gra cel·la de gra

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cel·la de gra, n f
  • es  celda de granos
  • fr  cellule à grains
  • en  grain storage bin

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Contenidor de grans de cereals, construït amb materials metàl·lics diversos, generalment cilíndric i amb el fons horitzontal o inclinat.

Nota

  • A diferència de la sitja, la cel·la de gra és desmuntable.
cercle de tirs lliures cercle de tirs lliures

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  cercle de tirs lliures, n m
  • es  círculo de tiros libres, n m
  • fr  cercle de lancer franc, n m
  • fr  cercle des lancers francs, n m
  • it  cerchio del tiro libero, n m
  • en  foul circle, n
  • en  free-trhow circle, n

<Basquetbol > 02 Pista de joc i accessoris > 01 Pista de joc>

Definició
Cadascun dels dos cercles de 3,6 m de diàmetre situats a l'extrem de les ampolles i travessats per les línies de tirs lliures, que s'utilitzen per a delimitar la zona de llançaments lliures.
cercle de tirs lliures cercle de tirs lliures

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cercle de tirs lliures, n m
  • es  círculo de tiros libres, n m
  • fr  cercle de lancer franc, n m
  • fr  cercle des lancers francs, n m
  • it  cerchio del tiro libero, n m
  • en  foul circle, n
  • en  free-trhow circle, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Cadascun dels dos cercles de 3,6 m de diàmetre situats a l'extrem de les ampolles i travessats per les línies de tirs lliures, que s'utilitzen per a delimitar la zona de llançaments lliures.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cerretes, n f pl
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  tragus, n m alt. sin.
  • ca  escanya gats, n m var. ling.
  • nc  Tragus racemosus (L.) All.

<Botànica > gramínies / poàcies>

cerretes cerretes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cerretes, n f pl
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  tragus, n m alt. sin.
  • ca  escanya gats, n m var. ling.
  • nc  Tragus racemosus (L.) All.

<Botànica > gramínies / poàcies>

circuit de frens circuit de frens

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  circuit de frens, n m
  • es  circuito de frenos

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>