Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fragós" dins totes les àrees temàtiques

fangs activats fangs activats

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  fangs activats, n m pl
  • es  fangos activados
  • en  activated sludge

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Sistema de tractament biològic d'^aigua residual^ consistent en un ^tanc d'aeració^ en què creix formant flocs i en suspensió un cultiu de microorganismes que degraden la matèria orgànica.

El líquid contingut en el tanc es mescla enèrgicament mitjançant dispositius d'aeració que a la vegada subministren l'oxigen requerit per aquests microorganismes. Després del tanc d'aeració, el líquid passa a un decantador secundari, on els microorganismes són separats de l'aigua mitjançant sedimentació. Una part dels microorganismes separats es fa recircular al tanc per a mantenir el cultiu. L'excés de microorganismes es purga, i constitueix el fang secundari. Els tancs d'aeració es poden construir per a operar en forma de reactor de flux de pistó o de mescla completa. En els processos de fangs activats convencionals els temps de permanència hidràulics oscil·len entre 4 i 8 hores; els de permanència cel·lular (dels microorganismes), entre 5 i 15 dies, i la ^càrrega màssica^, entre 0,2 i 0,4 grams de demanda bioquímica d'oxigen per gram de massa cel·lular i per dia.

En la variant denominada fangs activats d'aeració prolongada el reactor és de mescla completa i el cultiu cel·lular està en fase de respiració endògena, és a dir, metabolitza principalment les substàncies de reserva acumulades i la matèria alliberada per les cèl·lules mortes. En els processos de fangs activats d'aeració prolongada els temps de permanència hidràulics oscil·len entre 18 i 36 hores; els de permanència cel·lular, entre 20 i 30 dies, i la càrrega màssica, entre 0,05 i 0,15 grams de demanda bioquímica d'oxigen per gram de massa cel·lular i per dia. Els fangs activats d'aeració prolongada tenen l'avantatge respecte als convencionals de produir fangs secundaris mineralitzats parcialment. Els fangs activats de càrrega alta consisteixen en reactors de mescla completa que operen amb temps de permanència baixos, tant hidràulics (2-4 hores) com cel·lulars (5-10 dies) i amb càrregues màssiques elevades (0,4 i 1,5 grams de demanda bioquímica d'oxigen per gram de massa cel·lular i per dia). Els fangs activats de contacte-estabilització són una variant del procés convencional amb reactors de mescla completa en què el tractament s'efectua en dos reactors separats en sèrie, en el primer dels quals es mescla l'aigua residual amb el fang procedent de la recirculació, i en el segon s'aireja el fang sense que hi hagi cap aportació nova d'aigua residual, de manera que s'aconsegueix l'estabilització o activació del fang. En els fangs activats d'alimentació esglaonada l'aigua residual s'introdueix en tres o més punts d'un reactor de flux de pistó per a aconseguir una càrrega màssica tan uniforme com sigui possible i reduir la punta de demanda d'oxigen que té lloc a l'inici del reactor quan no s'usa aquesta variant. Els fangs activats d'aeració graduada són una modificació del procés de fangs activats convencional en un reactor de flux de pistó en què la quantitat d'aire subministrada és proporcional a la demanda d'oxigen dels microorganismes.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  farga, n f
  • es  forja
  • es  fragua
  • fr  forge
  • en  forge

<Energia>

Definició
Obrador on antigament, per reducció del mineral, s'obtenia el ferro metàl·lic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • es  fragua catalana, n f
  • fr  feu catalan, n m
  • fr  forge à la catalane, n f
  • en  catalan ironworks, n
  • de  katalanische Schmiede, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
farigola farigola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
feix de trets feix de trets

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  feix de trets, n m
  • es  haz de rasgos
  • fr  faisceau de traits
  • en  feature bundle

<Lingüística>

Definició
Agrupació sistemàtica de trets distintius en qualsevol pla gramatical.

Nota

  • Aquest concepte pressuposa la idea que les unitats lingüístiques poden analitzar-se en unitats mínimes universals (semàntiques, morfològiques, fonològiques, etc.).
festuca de prat festuca de prat

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  festuca de prat, n f
  • es  cañuela
  • es  cañuela de los prados
  • es  cañuela pratense
  • es  festuca
  • es  festuca de los prados
  • es  festuca pratense
  • fr  fétuque
  • fr  fétuque des prés
  • fr  grande fétuque
  • fr  grande queue de rat
  • en  English bluegrass
  • en  fescue grass
  • en  meadow fescue
  • en  Randal grass
  • en  tall fescue
  • nc  Festuca pratensis

<Botànica>

flascó flascó

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  flascó, n m
  • es  frasco
  • en  flagon

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>

Definició
Vas petit de coll estret.
flatós -osa flatós -osa

<Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  flatós -osa, adj

<Gastroenterologia>

Definició
Que pot produir flatositats.
flatós -osa flatós -osa

<Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  flatós -osa, adj

<Gastroenterologia>

Definició
Subjecte a flatositats.