Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fragós" dins totes les àrees temàtiques

àcids grassos àcids grassos

<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  àcids grassos, n m pl
  • es  ácidos grasos
  • fr  acides gras
  • en  fatty acids
  • cod  E 570

<Additius alimentaris > Agent glaçador>, <Additius alimentaris > Escumejant>

afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  afebliment de la frenada, n m
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens per un ús repetit i continu que els sobreescalfa.
afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afebliment de la frenada, n f
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Trànsit > Vehicle > Manteniment>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens causada pel seu sobreescalfament com a conseqüència de l'ús repetit i continu.
ajustament del text als marcs ajustament del text als marcs

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  ajustament del text als marcs
  • en  fitting text to frames

<Localització > Fraseologia>

ampolla ampolla

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 1)
ISBN 84-7739-209-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ampolla, n f
  • ca  àrea restringida, n f
  • ca  passadís de tirs lliures, n m sin. compl.
  • ca  zona de 3 segons, n f sin. compl.
  • ca  zona restringida, n f sin. compl.
  • es  área restringida
  • es  botella
  • es  pasillo de tiro libre
  • es  zona de 3 segundos
  • es  zona restringida
  • fr  bouteille
  • fr  couloir de lancers-francs
  • fr  raquette
  • fr  zone des 3 secondes
  • fr  zone restrictive
  • en  free-throw lane
  • en  key
  • en  keyhole
  • en  lane
  • en  paint
  • en  restricted area
  • en  3-second area
  • en  3-second lane

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definició
Àrea pròxima a cadascuna de les cistelles, delimitada per la línia de fons, la línia de tirs lliures i les dues línies que uneixen la primera amb la segona.

Nota

  • En el basquetbol internacional l'ampolla té forma trapezoidal; en el basquetbol americà té forma rectangular.
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grande vive
  • en  greater weever
  • nc  Trachinus draco

<Peixos>

aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

arbre de trets arbre de trets

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  arbre de trets, n m
  • ca  geometria de trets, n f sin. compl.
  • ca  jerarquia de trets, n f sin. compl.
  • es  árbol de rasgos
  • es  geometría de rasgos
  • es  jerarquía de rasgos
  • fr  arbre à traits
  • fr  géométrie de traits
  • fr  hiérarchie de traits
  • en  feature tree
  • en  geometry of features
  • en  hierarchy of features

<Lingüística>

Definició
En fonologia generativa, representació jerarquitzada dels trets fonològics amb què es dona compte de les agrupacions i de les restriccions en les combinacions de trets.

Nota

  • D'acord amb una proposta de jerarquització realitzada per Morris Halle, els trets finals (labialitzat, anterior, distribuït, sonor, arrel avançada, etc.) es classifiquen en dues classes majors de trets identificades amb l'arrel de l'arbre (consonàntic i sonant), a través de dos nivells jeràrquics de trets: el primer identificat amb els trets relacionats amb les cavitats (oral, nasal, faringal), i el segon identificat amb els articuladors (labial, coronal, dorsal, palatal, radical, laringal). Fora d'aquesta jerarquització, hi ha encara els trets relacionats amb el grau i l'estrenyiment de l'articulador en la seua cavitat (estrident, continu i, potser, lateral).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  armella, n f
  • es  cáncamo, n m
  • fr  cheville à oeillet, n f
  • fr  piton, n m
  • en  ring hook, n
  • en  screw ring, n
  • de  Tragöse, n f

<Enginyeria>