Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fragment" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
es n m
fr n m
en n

<Física > Mecànica>

Definició

Nota

bladenc -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bladenc -a, adj
es trigueño
fr froment
en wheaten

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit del pelatge o del plomatge que és ros fosc.

Nota

S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.

blat blancal

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blat blancal, n m
ca blat comú, n m sin. compl.
ca blat xeixa, n m sin. compl.
ca forment, n m sin. compl.
ca xeixa, n f sin. compl.
ca blat, n m alt. sin.
ca blat blancatxo, n m alt. sin.
ca blat candial, n m alt. sin.
ca blat de coure, n m alt. sin.
ca blat de prats, n m alt. sin.
ca blat escoat, n m alt. sin.
ca blat menut, n m alt. sin.
ca blat orb, n m alt. sin.
ca blat rodonell, n m alt. sin.
ca blat roig, n m alt. sin.
ca blat tendre, n m alt. sin.
ca blat tosell, n m alt. sin.
ca blat tremesí, n m alt. sin.
ca blat candeal, n m var. ling.
ca blat hembrilla, n m var. ling.
ca blat tosella, n m var. ling.
ca froment, n m var. ling.
nc Triticum aestivum L.
nc Triticum hybernum L. var. ling.
nc Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
nc Triticum sativum Lam. var. ling.
nc Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.

blat de moro

<Botànica>

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca bram, n m
es rebuzno
fr braiment
en bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Crit de l'ase.

<Física>

ca n m
es n m
fr n m
en n
sbl

<Física > Mecànica>

Definició

Nota

coeficient de fregament

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca coeficient de fregament, n m
es coeficiente de rozamiento, n m
fr coefficient de frottement, n m
en coefficient of friction, n
de Reibungszahl, n f

coeficient de fregament longitudinal de càlcul

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca coeficient de fregament longitudinal de càlcul, n m
es coeficiente de rozamiento longitudinal de cálculo
en design coefficient of longitudinal deceleration

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició

Coeficient de fregament entre el pneumàtic i el paviment usat en el càlcul de la distància de frenada i, per tant, en el càlcul de la ^distància de parada^.

Es considera que aquest coeficient ha de ser quelcom inferior al realment existent entre un pneumàtic en bon estat i un paviment moll, a fi de donar un marge de seguretat.

La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) estableix per a aquest coeficient uns valors variables en funció de la velocitat inicial, que van de 0,432 per a 40 km/h a 0,249 per a 150 km/h.

coeficient de fregament transversal de càlcul

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

ca coeficient de fregament transversal de càlcul, n m
es coeficiente de rozamiento transversal de cálculo
en design value of side friction demand
en side friction demand factor

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició

Coeficient de fregament entre el pneumàtic i el paviment usat en el càlcul de velocitats de referència, sia la ^velocitat específica^, la ^velocitat dinàmica^ o la velocitat d'un percentil determinat, com la ^velocitat del percentil 85^.

Per a la velocitat específica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat còmoda i, alhora, segura. La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) estableix per a aquest coeficient uns valors que van de 0,180 per a 40 km/h a 0,060 per a 150 km/h. Per a la velocitat dinàmica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat segura estant els pneumàtics en bon estat i el ^paviment^ moll i amb un cert marge de seguretat.

coixinet de fricció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca coixinet de fricció, n m
ca coixinet de fregament, n m sin. compl.
es cojinete de deslizamiento, n m
es cojinete de fricción, n m
es cojinete liso, n m
fr coussinet de glissement, n m
fr palier de glissement, n m
fr palier lisse, n m
it bronzina, n f
it cuscinetto a strisciamento, n m
it cuscinetto radente, n m
en plain bearing, n
en sleeve bearing, n
en slide bearing, n

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició

Peça buida, de forma generalment cilíndrica i lubricada per la cara interior, que acull la part final d'un eix per a evitar el contacte directe amb el seu suport, amb l'objectiu de facilitar el moviment de l'eix i evitar el desgast dels materials.