Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fragor" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àcar del formatge, n m
- es arador del queso
- nc Tyroglyphus casei
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca índex de fredor, n m
- en windchill index
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- Aquesta temperatura aparent és la que hauria de tenir l'aire amb un vent fluix (de 2,23 m/s) perquè el cos humà nu experimentés el mateix refredament que en les condicions ambientals reals.
- En alguns casos aquest índex s'expressa com a energia perduda per unitat de superfície i de temps per a diferents combinacions de temperatures i velocitats del vent.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca índex de fredor, n m
- en windchill index
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- Aquesta temperatura aparent és la que hauria de tenir l'aire amb un vent fluix (de 2,23 m/s) perquè el cos humà nu experimentés el mateix refredament que en les condicions ambientals reals.
- En alguns casos aquest índex s'expressa com a energia perduda per unitat de superfície i de temps per a diferents combinacions de temperatures i velocitats del vent.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca a frigore, loc llat
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
- Alguns exemples d'ús serien pleuresia a frigore i nefritis a frigor.
<Escultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adormir-se, v intr pron
- es fraguar
<Arts > Escultura>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agama de gorgera, n m
- ca clamidosaure de King, n m
- es agama com volantes, n m
- es clamidosaurio de King, n m
- es clamidosaurio de King, n m
- es lagarto de cuello con volantes, n m
- fr lézard à colerette, n m
- en frill-necked lizard, n
- en frilled agama, n
- en frilled dragon, n
- en frilled lizard, n
- nc Chlamydosaurus kingii
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia als saboritzants, n f
- en allergy to flavor, n
- en allergy to flavour, n
- cod 402598002
<Al·lergologia>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grande vive
- en greater weever
- nc Trachinus draco
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear