Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "frança" dins totes les àrees temàtiques

a fàbrica a fàbrica

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>, <Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Incoterms [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/294>

  • ca  a fàbrica, n m
  • ca  EXW, n m sigla
  • es  en fábrica, n m
  • es  ex fábrica, n m
  • es  franco fábrica, n m
  • es  EXW, n m sigla
  • fr  en usine, n m
  • fr  ENU, n m sigla
  • fr  EXW, n m sigla
  • en  ex works, n
  • en  EXW, n sigla

<Incoterms > Incoterms 2020>, <Incoterms > Incoterms 2020 > Mode de transport > Qualsevol mode o modes de transport>

Definició
Incoterm que obliga el venedor a posar la mercaderia especificada a disposició del comprador en la seva fàbrica, en el seu magatzem o en qualsevol altre lloc, i que estableix que, una vegada posada a disposició, queda fet el lliurament i la transmissió dels riscos.

Nota

  • 1. L'incoterm EXW (a fàbrica) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari.
  • 2. L'incoterm EXW (a fàbrica) determina que el comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
  • 3. L'incoterm EXW (a fàbrica) representa la mínima obligació per al venedor.
  • 4. L'incoterm EXW (a fàbrica) és adequat per al comerç nacional. En el comerç internacional, la Cambra de Comerç Internacional recomana l'ús de l'incoterm FCA (franc a transportista).
  • 5. La sigla EXW correspon a l'equivalent anglès ex works.
a fàbrica a fàbrica

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  a fàbrica
  • ca  EXW sigla
  • es  en fábrica
  • es  ex fábrica
  • es  EXW sigla
  • fr  en usine
  • fr  ENU sigla
  • fr  EXW sigla
  • it  franco fabbrica
  • it  EXW sigla
  • en  ex works
  • en  EXW sigla

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

Definició
Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

Nota

  • 1. La sigla EXW correspon a la denominació anglesa ex works.
  • 2. L'incoterm a fàbrica (EXW) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari. El comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

acant espinós acant espinós

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant espinós, n m
  • ca  branca espinosa, n f alt. sin.
  • ca  carnera espinosa, n f alt. sin.
  • nc  Acanthus spinosus L.

<Botànica > acantàcies>

ampolla ampolla

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 1)
ISBN 84-7739-209-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ampolla, n f
  • ca  àrea restringida, n f
  • ca  passadís de tirs lliures, n m sin. compl.
  • ca  zona de 3 segons, n f sin. compl.
  • ca  zona restringida, n f sin. compl.
  • es  área restringida
  • es  botella
  • es  pasillo de tiro libre
  • es  zona de 3 segundos
  • es  zona restringida
  • fr  bouteille
  • fr  couloir de lancers-francs
  • fr  raquette
  • fr  zone des 3 secondes
  • fr  zone restrictive
  • en  free-throw lane
  • en  key
  • en  keyhole
  • en  lane
  • en  paint
  • en  restricted area
  • en  3-second area
  • en  3-second lane

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definició
Àrea pròxima a cadascuna de les cistelles, delimitada per la línia de fons, la línia de tirs lliures i les dues línies que uneixen la primera amb la segona.

Nota

  • En el basquetbol internacional l'ampolla té forma trapezoidal; en el basquetbol americà té forma rectangular.
anar amb molt desenrotllament anar amb molt desenrotllament

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anar amb molt desenrotllament, v intr
  • ca  anar forçat -ada, v intr sin. compl.
  • ca  anar tibat -ada, v intr sin. compl.
  • es  ir con mucho desarrollo, v intr
  • es  ir con toda la tranca, v intr

<Ciclisme>

Definició
Avançar, un ciclista, amb una combinació de plat i pinyó que li requereix molt d'esforç físic.
artèria circumflexa artèria circumflexa

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  artèria circumflexa, n f
  • ca  branca circumflexa, n f sin. compl.
  • es  rama circunfleja
  • en  circumflex branch
  • TA  ramus circumflexus

<Anatomia>

aspèrula arvense aspèrula arvense

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspèrula arvense, n f
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  grança borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola de camp, n f alt. sin.
  • ca  granza borda, n f var. ling.
  • ca  rebola, n f var. ling.
  • nc  Asperula arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bot recte bot recte

<09 Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bot recte, n m
  • es  bote franco
  • es  bote recto
  • fr  rebond droit
  • eu  bote zuzena

<Esport > 09 Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Bot en què la pilota descriu una trajectòria sense efecte.