Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "frança" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

acant espinós acant espinós

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant espinós, n m
  • ca  branca espinosa, n f alt. sin.
  • ca  carnera espinosa, n f alt. sin.
  • nc  Acanthus spinosus L.

<Botànica > acantàcies>

acant espinós acant espinós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant espinós, n m
  • ca  branca espinosa, n f alt. sin.
  • ca  carnera espinosa, n f alt. sin.
  • nc  Acanthus spinosus L.

<Botànica > acantàcies>

anar amb molt desenrotllament anar amb molt desenrotllament

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anar amb molt desenrotllament, v intr
  • ca  anar forçat -ada, v intr sin. compl.
  • ca  anar tibat -ada, v intr sin. compl.
  • es  ir con mucho desarrollo, v intr
  • es  ir con toda la tranca, v intr

<Ciclisme>

Definició
Avançar, un ciclista, amb una combinació de plat i pinyó que li requereix molt d'esforç físic.
artèria circumflexa artèria circumflexa

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  artèria circumflexa, n f
  • ca  branca circumflexa, n f sin. compl.
  • es  rama circunfleja
  • en  circumflex branch
  • TA  ramus circumflexus

<Anatomia>

aspèrula arvense aspèrula arvense

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspèrula arvense, n f
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  grança borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola de camp, n f alt. sin.
  • ca  granza borda, n f var. ling.
  • ca  rebola, n f var. ling.
  • nc  Asperula arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

aspèrula arvense aspèrula arvense

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspèrula arvense, n f
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  grança borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola de camp, n f alt. sin.
  • ca  granza borda, n f var. ling.
  • ca  rebola, n f var. ling.
  • nc  Asperula arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

aurèola de reacció aurèola de reacció

<Ciències de la Terra > Geologia>, <Ciències de la Terra > Petrologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aurèola de reacció, n f
  • ca  corona, n f
  • ca  quelifita, n f
  • es  aureola quelifítica
  • es  corona
  • es  franja de reacción
  • fr  auréole de réaction
  • fr  auréole kelyphitique
  • fr  bordure reactionnelle
  • fr  couronne
  • fr  kélyphite
  • it  bordo di reazione
  • en  corone
  • en  kelyphite
  • de  Reaktionsgrenze

<Ciències de la Terra > Geologia>, <Ciències de la Terra > Petrologia>

Definició
Zona monomineral o polimineral que embolcalla totalment un nucli d'una altra fase mineral, formada per la reacció de la fase del nucli amb el magma o amb els minerals que l'envolten en canviar les condicions físiques.
banda de Caspary banda de Caspary

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda de Caspary, n f
  • es  banda de Caspary
  • es  franja de Caspary
  • en  Casparian band
  • en  Casparian strip

<Biologia cel·lular > Citologia i histologia vegetals>

Definició
Banda que presenten les parets radials i transversals de les cèl·lules de l'endoderma de les arrels i tiges de les plantes, constituïda fonamentalment de suberina i de lignina.

Nota

  • La banda de Caspary és molt visible en les arrels de plantes monocotiledònies.