Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "francol�" dins totes les àrees temàtiques

a fàbrica a fàbrica

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  a fàbrica, n m
  • ca  EXW, n m sigla
  • es  en fábrica, n m
  • es  ex fábrica, n m
  • es  EXW, n m sigla
  • fr  en usine, n m
  • fr  ENU, n m sigla
  • fr  EXW, n m sigla
  • it  franco fabbrica, n m
  • it  EXW, n m sigla
  • en  ex works, n
  • en  EXW, n sigla

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

Definició
Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

Nota

  • 1. La sigla EXW correspon a la denominació anglesa ex works.
  • 2. L'incoterm a fàbrica (EXW) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari. El comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
  • 3. La forma incoterm, present a la definició, és una denominació procedent de Incoterms® (mot creuat format a partir de international commerce terms), marca comercial registrada per la Cambra de Comerç Internacional (ICC) per a designar el conjunt regles que regulen les obligacions de les parts en les operacions comercials internacionals.
a fàbrica a fàbrica

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Incoterms [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/294>

  • ca  a fàbrica, n m
  • ca  EXW, n m sigla
  • es  en fábrica, n m
  • es  ex fábrica, n m
  • es  franco fábrica, n m
  • es  EXW, n m sigla
  • fr  en usine, n m
  • fr  ENU, n m sigla
  • fr  EXW, n m sigla
  • en  ex works, n
  • en  EXW, n sigla

<Incoterms > Incoterms 2020>, <Incoterms > Incoterms 2020 > Mode de transport > Qualsevol mode o modes de transport>

Definició
Incoterm que obliga el venedor a posar la mercaderia especificada a disposició del comprador en la seva fàbrica, en el seu magatzem o en qualsevol altre lloc, i que estableix que, una vegada posada a disposició, queda fet el lliurament i la transmissió dels riscos.

Nota

  • 1. L'incoterm EXW (a fàbrica) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari.
  • 2. L'incoterm EXW (a fàbrica) determina que el comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
  • 3. L'incoterm EXW (a fàbrica) representa la mínima obligació per al venedor.
  • 4. L'incoterm EXW (a fàbrica) és adequat per al comerç nacional. En el comerç internacional, la Cambra de Comerç Internacional recomana l'ús de l'incoterm FCA (franc a transportista).
  • 5. La sigla EXW correspon a l'equivalent anglès ex works.
a ports pagats a ports pagats

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a ports pagats, n m
  • es  franco de porte
  • es  porte franco
  • fr  franc de port
  • fr  franco de bord
  • fr  port payé
  • en  carriage paid

<Ports > Règim jurídic>

Definició
Expressió que indica que les despeses pel transport d'una mercaderia s'han pagat a la seva sortida i han de ser suportades per l'expedidor.
araucària de Norfolk araucària de Norfolk

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  araucària de Norfolk, n f
  • ca  arbre de pisos, n m sin. compl.
  • ca  pi de pisos, n m sin. compl.
  • ca  centpisos, n m alt. sin.
  • ca  piser, n m alt. sin.
  • nc  Araucaria heterophylla (Salisb.) Franco
  • nc  Araucaria excelsa Hort. non (Lamb.) R. Br. var. ling.

<Botànica > araucariàcies>

araucària de Norfolk araucària de Norfolk

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  araucària de Norfolk, n f
  • ca  arbre de pisos, n m sin. compl.
  • ca  pi de pisos, n m sin. compl.
  • ca  centpisos, n m alt. sin.
  • ca  piser, n m alt. sin.
  • nc  Araucaria heterophylla (Salisb.) Franco
  • nc  Araucaria excelsa Hort. non (Lamb.) R. Br. var. ling.

<Botànica > araucariàcies>

avet de Douglas avet de Douglas

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • ca  pseudotsuga, n f sin. compl.
  • ca  Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi d'Oregó, n m var. ling.
  • nc  Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco
  • nc  Pseudotsuga douglasii (Lindl.) Carrière var. ling.

<Botànica > pinàcies>

avet de Douglas avet de Douglas

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • ca  pseudotsuga, n f sin. compl.
  • ca  Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi d'Oregó, n m var. ling.
  • nc  Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco
  • nc  Pseudotsuga douglasii (Lindl.) Carrière var. ling.

<Botànica > pinàcies>

bot recte bot recte

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bot recte, n m
  • es  bote franco
  • es  bote recto
  • fr  rebond droit
  • eu  bote zuzena

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Bot en què la pilota és projectada sense efecte.
bot recte bot recte

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bot recte, n m
  • es  bote franco
  • es  bote recto
  • fr  rebond droit
  • eu  bote zuzena

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Bot en què la pilota descriu una trajectòria sense efecte.
cop franc cop franc

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cop franc, n m
  • ca  llançament de falta, n m sin. compl.
  • es  golpe franco
  • fr  jet franc
  • en  free throw

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Sanció tècnica imposada a l'equip infractor consistent a fer, un dels jugadors de l'equip objecte de falta, una passada o un llançament des del lloc on s'ha produït la infracció, excepte quan aquesta ha tingut lloc en la zona compresa entre l'àrea de porteria i la línia de 9 m, cas en què la sanció s'executa des del punt de la línia de 9 m més pròxim al lloc de la falta.