Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "frau" dins totes les àrees temàtiques

congost congost

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  congost, n m
  • ca  engorjat, n m sin. compl.
  • ca  frau, n m sin. compl.
  • ca  gorja, n f sin. compl.
  • es  desfiladero, n m
  • es  garganta, n f
  • es  hoz, n f
  • fr  défilé, n f
  • fr  gorge, n f
  • en  gorge, n
  • en  gulch, n

<Enginyeria forestal>

congost congost

<Construcció > Urbanisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  congost, n m
  • ca  frau, n f sin. compl.
  • es  congosto
  • es  desfiladero
  • es  hoz

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d'un riu.
frau frau

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • ca  dol, n m sin. compl.
  • ca  mala fe, n f sin. compl.
  • es  dolo
  • es  fraude
  • es  mala fe
  • en  fraud

<Assegurances > Sinistre>

Definició
Motivació intencionada d'un sinistre o exageració de les seves conseqüències que fa el prenedor, l'assegurat o el beneficiari a fi d'obtenir un benefici il·lícit.

Nota

  • Pot ser motiu de suspensió de l'assegurança i de la pèrdua del dret d'indemnització.
frau frau

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • es  almanta, n f
  • fr  espace entre deux sillons, n m
  • en  space between two rows, n

<Enginyeria forestal>

frau frau

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • es  fraude
  • fr  fraude
  • en  fraud

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Consum>

Definició
Engany que fa el venedor d'un producte o el prestador d'un servei per procurar-se un avantatge en detriment del consumidor o usuari.

Nota

  • Per exemple hi ha frau quan la qualitat, la quantitat, l'origen o la composició real d'un producte no són els que el fabricant o el venedor indiquen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2013.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • es  fraude

<Dret penal>

Definició
Delicte contra l'Administració pública que consisteix a posar-se d'acord, un funcionari o funcionària i una altra persona, per defraudar l'Estat en una subhasta, una contractació de subministraments, una certificació, una inspecció d'obres o una liquidació d'efectes o havers públics.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Dins el títol XIX del Codi penal (CP), dedicat als delictes contra les administracions públiques, el capítol VIII tracta dels delictes de frau (art. 436 CP), de les exaccions il·legals (art. 437 CP) i de l'estafa i l'apropiació indeguda (art. 438 CP) comesos per funcionaris o autoritats. Tots aquests tipus delictius són jutjats pel tribunal del jurat (art. 1.2 Llei orgànica 5/1995, del 22 de maig, del tribunal del jurat).
    L'article 436 del CP sanciona amb penes d'un a tres anys de presó i amb pena accessòria d'inhabilitació especial per a ocupar qualsevol càrrec o funció pública de sis a deu anys els funcionaris o autoritats que en exercici de llur càrrec o funció pública, quan intervinguin en un contracte públic o en la liquidació d'efectes o béns o drets públics, ho facin amb altres persones o utilitzin artificis per a defraudar, en tot cas, un ens públic.
    Fins a la reforma del CP feta per la Llei orgànica 5/2010, del 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal, el frau era un delicte que només podien cometre funcionaris o autoritats en l'exercici de llurs funcions. Amb aquesta reforma s'ha afegit un paràgraf final a aquest article que suposa l'ampliació del subjecte actiu del delicte als particulars que s'hagin posat d'acord amb els funcionaris per a dur a terme la defraudació.
    La pena de presó que s'imposa als particulars que s'hagin concertat amb els funcionaris és la mateixa que la dels funcionaris, si bé en aquest cas les penes accessòries varien: inhabilitació per a obtenir subvencions i ajuts públics, prohibició de contractar res amb administracions i entitats del sector públic, i prohibició de gaudir de beneficis fiscals i de la Seguretat Social durant un període de dos a cinc anys.
    Es tracta d'un delicte dolós. S'exigeix la presència de dol en cadascun dels subjectes actius del delicte. Es tracta d'un dol directe, no eventual, atesa la voluntat deliberada del funcionari o la funcionària de defraudar l'Administració, un ànim defraudatori que també és present en la voluntat del particular.
    El tipus delictiu admet modalitats diferents, que consisteixen en la concertació del funcionari o funcionària amb terceres persones encaminada a defraudar l'Administració o bé en la realització de qualsevol artifici per part dels funcionaris per a defraudar. En la primera modalitat delictiva, la concertació comporta un acord entre els funcionaris o les autoritats i la part interessada. El CP castiga el simple acord -amb la seva presència ja es comet el delicte-, amb independència de si s'aconsegueix defraudar l'Administració. Es tracta, doncs, d'un delicte d'activitat que no es perfà amb la consecució del resultat que es persegueix, sinó amb el simple acord entre els funcionaris i els particulars en la realització del frau. Si, a més a més, el frau es materialitza, té lloc una estafa i es produeix un concurs ideal d'ambdós delictes (art. 77 CP). Igualment, segons la jurisprudència, el frau és un delicte compatible amb la malversació. En la segona modalitat delictiva, la jurisprudència entén l'artifici com l'ús de qualsevol tipus d'engany dels autors o dels interessats adreçat a obtenir el guany patrimonial en perjudici de l'Administració pública.
    Cal assenyalar que no es precís que la víctima concreta del delicte sigui l'Administració pública en què exerceixen les seves funcions els funcionaris o les autoritats.
  • V. t.: exacció il·legal n f
  • V. t.: malversació de cabals públics n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  frau, n m
  • es  fraude

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Intenció de perjudicar algú o d'aprofitar-se d'un error en benefici propi que tant pot aparèixer en el moment d'iniciar-se un acte o un contracte com durant la seva execució.
frau frau

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  frau, n m
  • es  fraude
  • fr  fraude
  • it  frode
  • pt  fraude
  • en  fraud
  • de  Betrug
  • de  Betrügerei

<Crisi econòmica>

frau frau

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • es  fraude
  • en  fraud

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a posar-se d'acord, un funcionari públic i una altra persona per defraudar l'estat en una subhasta, una contractació de subministraments, una certificació, una inspecció d'obres o una liquidació d'efectes o d'havers públics.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  frau, n m
  • es  fraude, n m

<Dret penal>