Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fredor" dins totes les àrees temàtiques

cabra salvatge de Gredos cabra salvatge de Gredos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cabra salvatge de Gredos, n f
  • es  cabra montés de Gredos, n f
  • en  Western Spanish ibex, n
  • nc  Capra pyrenaica victoriae

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

caixa enregistradora caixa enregistradora

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  caixa enregistradora, n f
  • es  caja registradora, n f
  • fr  caisse enregistreuse, n f
  • en  cash register, n
  • de  Registrierkasse, n f
  • de  Tresor, n m

<Turisme > Allotjament>

Definició
Aparell emprat per a deixar enregistrats els valors de les vendes, efectuar els càlculs apropiats i guardar-hi provisionalment els diners.
caixa forta caixa forta

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  caixa forta, n f
  • ca  caixa de cabals, n f sin. compl.
  • es  caja de caudales, n f
  • es  caja de seguridad, n f
  • es  caja fuerte, n f
  • fr  coffre, n m
  • fr  coffre-fort, n m
  • en  safe, n
  • en  safe-deposit box, n
  • de  Safe, n m
  • de  Tresor, n m

<Turisme > Allotjament>

Definició
Caixa de material molt resistent on els clients d'un establiment d'allotjament poden guardar-hi diners, documents, objectes de valor, etc.
canelons freds canelons freds

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  canelons freds
  • es  canelones fríos
  • fr  cannellonis froides
  • it  cannelloni freddi
  • en  cold cannelloni
  • de  kalte Cannelloni

<Plats a la carta. Pasta>

capfoguer capfoguer

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capfoguer, n m
  • ca  ander, n m sin. compl.
  • ca  banquet, n m sin. compl.
  • ca  cabreta, n f sin. compl.
  • ca  capçal, n m sin. compl.
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de foc, n m sin. compl.
  • ca  forroll, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  mossa, n f sin. compl.
  • ca  mosso, n m sin. compl.
  • es  morillo
  • fr  chenet
  • fr  landier
  • en  andiron
  • en  firedog

<Equipament de la llar>

Definició
Cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions en una llar de foc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capllevador, n m
  • es  fiador

<Dret>

Definició
Home que donava caplleuta.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card burral card burral

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

conferenciant conferenciant

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  conferenciant, n m, f
  • es  conferenciante, n m, f
  • fr  conférencier | conférencière, n m, f
  • pt  conferencista, n m, f
  • pt  orador | oradora, n m, f
  • en  lecturer, n

<Fires i congressos > Reunions>

Definició
Persona que fa una conferència davant d'un públic.
crema crema

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  crema, n f
  • ca  crémor, n m sin. compl.
  • es  crema
  • fr  crème
  • en  cream

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>

Definició
Emulsió semisòlida d'aplicació farmacèutica i cosmètica, constituïda per una fase grassa (lipòfila) i una fase aquosa (hidròfila).

Nota

  • Les cremes que contenen majoritàriament substàncies hidròfiles són anomenades cremes seques que per fricció, travessen la pell i fan l'efecte de deixar-la seca. Contràriament, s'anomenen cremes grasses aquelles que tenen propietats emolients, no penetren la pell i la deixen amb un aspecte greixós.