Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca abàsia tremolosa, n f
ca abàsia trepidant, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició

Abàsia que és ocasionada per tremolor de les cames.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apegalós, n m
ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegalosos, n m pl alt. sin.
ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
ca gafetes, n f pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba colina, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba remuguera, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca rabosa, n f alt. sin.
ca raspallengua, n f alt. sin.
ca rèvola, n f alt. sin.
ca rèvola borda, n f alt. sin.
ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca lapa, n f var. ling.
ca pegolosa, n f var. ling.
ca raspa llengua, n f var. ling.
ca rèbola, n f var. ling.
ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
ca rèbula, n f var. ling.
ca révola, n f var. ling.
nc Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apegalós, n m
ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegalosos, n m pl alt. sin.
ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
ca gafetes, n f pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba colina, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba remuguera, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca rabosa, n f alt. sin.
ca raspallengua, n f alt. sin.
ca rèvola, n f alt. sin.
ca rèvola borda, n f alt. sin.
ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca lapa, n f var. ling.
ca pegolosa, n f var. ling.
ca raspa llengua, n f var. ling.
ca rèbola, n f var. ling.
ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
ca rèbula, n f var. ling.
ca révola, n f var. ling.
nc Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca endrapallengües, n m/f
ca grejolera, n f alt. sin.
ca herba rasposa, n f alt. sin.
ca llengüetes, n f pl alt. sin.
ca pega, n f alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca rogeta, n f alt. sin.
ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
ca tintorera, n f alt. sin.
ca greixolera, n f var. ling.
ca greixonera, n f var. ling.
ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca endrapallengües, n m/f
ca grejolera, n f alt. sin.
ca herba rasposa, n f alt. sin.
ca llengüetes, n f pl alt. sin.
ca pega, n f alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca rogeta, n f alt. sin.
ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
ca tintorera, n f alt. sin.
ca greixolera, n f var. ling.
ca greixonera, n f var. ling.
ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espunyidella de París, n f
ca espunyidera, n f alt. sin.
ca gali parisenc, n m alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca reboleta, n f var. ling.
nc Galium parisiense L.

<Botànica > rubiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "frevolesa" dins totes les àrees temàtiques

Definició