Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  atzebró, n m alt. sin.
  • ca  atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • nc  Aloe sp. pl.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  α-hidroxiàcid
    -hidroxiàcid,
    n m
  • ca  àcid α-hidroxilat
    -hidroxilat,
    n m
  • ca  àcid de fruites, n m sin. compl.
  • ca  AHA, n m sigla
  • es  α-hidroxiácido, n m
  • es  ácido frutal, n m
  • fr  α-hydroxyacide
    -hydroxyacide,
    n m
  • fr  acide α-hydroxylé
    -hydroxylé,
    n m
  • fr  acide de fruits, n m
  • fr  AAH, n m sigla
  • fr  AHA, n m sigla
  • en  α-hydroxyl acid
    α-hydroxyl acid,
    n
  • en  fruit acid, n
  • en  AHA, n sigla

<Química>

Definició
Àcid carboxílic constituït per un grup hidroxil separat del grup carboxil per un sol àtom de carboni.

Nota

  • 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
  • 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  α-hidroxiàcid
    -hidroxiàcid,
    n m
  • ca  àcid α-hidroxilat
    -hidroxilat,
    n m
  • ca  àcid de fruites, n m sin. compl.
  • ca  AHA, n m sigla
  • es  α-hidroxiácido, n m
  • es  ácido frutal, n m
  • fr  α-hydroxyacide
    -hydroxyacide,
    n m
  • fr  acide α-hydroxylé
    -hydroxylé,
    n m
  • fr  acide de fruits, n m
  • fr  AAH, n m sigla
  • fr  AHA, n m sigla
  • en  α-hydroxyl acid
    α-hydroxyl acid,
    n
  • en  fruit acid, n
  • en  AHA, n sigla

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Definició
Àcid carboxílic constituït per un grup hidroxil separat del grup carboxil per un sol àtom de carboni.

Nota

  • 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
  • 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  actinídia, n f
  • ca  kiwi, n m sin. compl.
  • ca  kiwi (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Actinidia chinensis Planch. var. deliciosa (A. Chev.) A. Chev.
  • nc  Actinidia deliciosa (A. Chev.) C.F. Liang et A.R. Ferguson sin. compl.

<Botànica > actinidiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albercoquer, n m
  • ca  albercoc (fruit), n m sin. compl.
  • ca  albergener, n m alt. sin.
  • ca  abercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abercoquer, n m var. ling.
  • ca  abracoquer, n m var. ling.
  • ca  abrebaracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abrecoqué, n m var. ling.
  • ca  abrecoquer, n m var. ling.
  • ca  abrecroc, n m var. ling.
  • ca  abrecroquer, n m var. ling.
  • ca  abricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abricocs (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  abricoquer, n m var. ling.
  • ca  abricot (fruit), n m var. ling.
  • ca  alalbricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albarcoquer, n m var. ling.
  • ca  albaricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albecroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albecroquer, n m var. ling.
  • ca  albergèner, n m var. ling.
  • ca  albericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albircoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albircoquer, n m var. ling.
  • ca  albracoquer, n m var. ling.
  • ca  albrocoquer, n m var. ling.
  • ca  ambercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  ambercoquer, n m var. ling.
  • ca  amercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  arbrebarracoquí, n m var. ling.
  • ca  aubercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  aubercoquer, n m var. ling.
  • ca  aubericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  aubracoquer, n m var. ling.
  • ca  aurecoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  baracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  barracoc, n m var. ling.
  • ca  barracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  benacroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  benacroquer, n m var. ling.
  • ca  bercoc, n m var. ling.
  • ca  bercoqué, n m var. ling.
  • ca  bercoquer, n m var. ling.
  • ca  berecroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bericoquer, n m var. ling.
  • ca  bricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bricot (fruit), n m var. ling.
  • ca  brioc (fruit), n m var. ling.
  • ca  mercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  obercoquer, n m var. ling.
  • ca  obrecoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • ca  ubercoc (fruit), n m var. ling.
  • nc  Prunus armeniaca L.
  • nc  Armeniaca vulgaris Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

alberginiera alberginiera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alficòs, n m
  • ca  alficòs (fruit), n m alt. sin.
  • ca  alficossera, n f alt. sin.
  • ca  meló alficòs, n m alt. sin.
  • ca  silicrossis, n m alt. sin.
  • ca  aficòs, n m var. ling.
  • ca  alficós, n m var. ling.
  • ca  amficós, n m var. ling.
  • ca  amficòs, n m var. ling.
  • ca  amficot, n m var. ling.
  • ca  ficosi, n m var. ling.
  • ca  silicrois, n m var. ling.
  • nc  Cucumis melo L. subsp. flexuosus (L.) Greb.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació alficòs per al «cogombre d'una varietat llarga, cilíndrica i solcada».