Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca atzebró, n m alt. sin.
- ca atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
- nc Aloe sp. pl.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca évol, n m
- ca carnosa, n f sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca matacà, n m sin. compl.
- ca cànem bord, n m alt. sin.
- ca carn rostida, n f alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
- ca évol (fruit), n m alt. sin.
- ca évols, n m pl alt. sin.
- ca geulos, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca llampúdols, n m pl alt. sin.
- ca matapuces, n f alt. sin.
- ca pudemans, n m alt. sin.
- ca púdol, n m alt. sin.
- ca pudoler, n m alt. sin.
- ca púdols, n m pl alt. sin.
- ca saüc bord, n m alt. sin.
- ca saüc pudent, n m alt. sin.
- ca saüquer bord, n m alt. sin.
- ca ebol, n m var. ling.
- ca ebols, n m pl var. ling.
- ca ébols, n m pl var. ling.
- ca èbols, n m pl var. ling.
- ca ebul, n m var. ling.
- ca èbul, n m var. ling.
- ca ebuls, n m pl var. ling.
- ca ébuls, n m pl var. ling.
- ca èbuls, n m pl var. ling.
- ca ebuols, n m pl var. ling.
- ca eulets, n m pl var. ling.
- ca evo, n m var. ling.
- ca evol, n m var. ling.
- ca èvol, n m var. ling.
- ca èvol (fruit), n m var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca pudamans, n m var. ling.
- ca pudols, n m pl var. ling.
- nc Sambucus ebulus L.
<Botànica > caprifoliàcies>
-hidroxiàcid α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
<Química>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
-
ca
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid, n m -
ca
àcid α-hidroxilat
-hidroxilat, n m - ca àcid de fruites, n m sin. compl.
- ca AHA, n m sigla
- es α-hidroxiácido, n m
- es ácido frutal, n m
-
fr
α-hydroxyacide
-hydroxyacide, n m -
fr
acide α-hydroxylé
-hydroxylé, n m - fr acide de fruits, n m
- fr AAH, n m sigla
- fr AHA, n m sigla
-
en
α-hydroxyl acid
α-hydroxyl acid, n - en fruit acid, n
- en AHA, n sigla
<Química>
Definició
Nota
- 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
- 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
-hidroxiàcid α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
-
ca
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid, n m -
ca
àcid α-hidroxilat
-hidroxilat, n m - ca àcid de fruites, n m sin. compl.
- ca AHA, n m sigla
- es α-hidroxiácido, n m
- es ácido frutal, n m
-
fr
α-hydroxyacide
-hydroxyacide, n m -
fr
acide α-hydroxylé
-hydroxylé, n m - fr acide de fruits, n m
- fr AAH, n m sigla
- fr AHA, n m sigla
-
en
α-hydroxyl acid
α-hydroxyl acid, n - en fruit acid, n
- en AHA, n sigla
<Imatge personal > Tractaments cosmètics>
Definició
Nota
- 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
- 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardissos, n m pl alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca mora, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca morilla, n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca albercer, n m var. ling.
- ca bardisos, n m pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca erbaser, n m var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- nc Rubus grup fruticosus L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca actinídia, n f
- ca kiwi, n m sin. compl.
- ca kiwi (fruit), n m sin. compl.
- nc Actinidia chinensis Planch. var. deliciosa (A. Chev.) A. Chev.
- nc Actinidia deliciosa (A. Chev.) C.F. Liang et A.R. Ferguson sin. compl.
<Botànica > actinidiàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albercoquer, n m
- ca albercoc (fruit), n m sin. compl.
- ca albergener, n m alt. sin.
- ca abercoc (fruit), n m var. ling.
- ca abercoquer, n m var. ling.
- ca abracoquer, n m var. ling.
- ca abrebaracoc (fruit), n m var. ling.
- ca abrecoqué, n m var. ling.
- ca abrecoquer, n m var. ling.
- ca abrecroc, n m var. ling.
- ca abrecroquer, n m var. ling.
- ca abricoc (fruit), n m var. ling.
- ca abricocs (fruit), n m pl var. ling.
- ca abricoquer, n m var. ling.
- ca abricot (fruit), n m var. ling.
- ca alalbricoc (fruit), n m var. ling.
- ca albarcoquer, n m var. ling.
- ca albaricoc (fruit), n m var. ling.
- ca albecroc (fruit), n m var. ling.
- ca albecroquer, n m var. ling.
- ca albergèner, n m var. ling.
- ca albericoc (fruit), n m var. ling.
- ca albircoc (fruit), n m var. ling.
- ca albircoquer, n m var. ling.
- ca albracoquer, n m var. ling.
- ca albrocoquer, n m var. ling.
- ca ambercoc (fruit), n m var. ling.
- ca ambercoquer, n m var. ling.
- ca amercoc (fruit), n m var. ling.
- ca arbrebarracoquí, n m var. ling.
- ca aubercoc (fruit), n m var. ling.
- ca aubercoquer, n m var. ling.
- ca aubericoc (fruit), n m var. ling.
- ca aubracoquer, n m var. ling.
- ca aurecoc (fruit), n m var. ling.
- ca baracoc (fruit), n m var. ling.
- ca barracoc, n m var. ling.
- ca barracoc (fruit), n m var. ling.
- ca benacroc (fruit), n m var. ling.
- ca benacroquer, n m var. ling.
- ca bercoc, n m var. ling.
- ca bercoqué, n m var. ling.
- ca bercoquer, n m var. ling.
- ca berecroc (fruit), n m var. ling.
- ca bericoc (fruit), n m var. ling.
- ca bericoquer, n m var. ling.
- ca bricoc (fruit), n m var. ling.
- ca bricot (fruit), n m var. ling.
- ca brioc (fruit), n m var. ling.
- ca mercoc (fruit), n m var. ling.
- ca obercoquer, n m var. ling.
- ca obrecoc (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- ca ubercoc (fruit), n m var. ling.
- nc Prunus armeniaca L.
- nc Armeniaca vulgaris Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alficòs, n m
- ca alficòs (fruit), n m alt. sin.
- ca alficossera, n f alt. sin.
- ca meló alficòs, n m alt. sin.
- ca silicrossis, n m alt. sin.
- ca aficòs, n m var. ling.
- ca alficós, n m var. ling.
- ca amficós, n m var. ling.
- ca amficòs, n m var. ling.
- ca amficot, n m var. ling.
- ca ficosi, n m var. ling.
- ca silicrois, n m var. ling.
- nc Cucumis melo L. subsp. flexuosus (L.) Greb.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- DIEC2-E recull la denominació alficòs per al «cogombre d'una varietat llarga, cilíndrica i solcada».