Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boix moll, n m
ca cornera borda, n f sin. compl.
ca salvamare, n f sin. compl.
ca xuclamel xilosti, n m sin. compl.
ca cireretes de moro, n f pl alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel (fruit), n m alt. sin.
ca xuclamel de bosc, n m alt. sin.
ca xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
ca mareselva, n f var. ling.
nc Lonicera xylosteum L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cacauet, n m
ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
ca cacau, n m alt. sin.
ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
ca cacauer, n m alt. sin.
ca cacauera, n f alt. sin.
ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
nc Arachis hypogaea L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cacauet, n m
ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
ca cacau, n m alt. sin.
ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
ca cacauer, n m alt. sin.
ca cacauera, n f alt. sin.
ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
nc Arachis hypogaea L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera, n f
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
ca carabasser, n m sin. compl.
ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
ca buidador, n m alt. sin.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa comuna, n f alt. sin.
ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de pera, n f alt. sin.
ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
ca carabassa grossa, n f alt. sin.
ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
ca carabassa petita, n f alt. sin.
ca carabassera comuna, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
ca carabassot buidador, n m alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassot, n m alt. sin.
ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
nc Cucurbita pepo L.
nc Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera, n f
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
ca carabasser, n m sin. compl.
ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
ca buidador, n m alt. sin.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa comuna, n f alt. sin.
ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de pera, n f alt. sin.
ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
ca carabassa grossa, n f alt. sin.
ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
ca carabassa petita, n f alt. sin.
ca carabassera comuna, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
ca carabassot buidador, n m alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassot, n m alt. sin.
ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
nc Cucurbita pepo L.
nc Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca carambola, n f
es carambola
fr carambole
fr fruit étoile
fr pomme de Goa
en carambole
en starfruit
de Karambole
de Sternfrucht

Definició

Fruit comestible del caramboler de color groc, carnós, allargat i amb diverses prominències longidunals, generalment cinc, que té un gust àcid.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall, n m
ca cascall (fruit), n m sin. compl.
ca herba dormidora, n f sin. compl.
ca pintacoques, n m sin. compl.
ca adormidora, n f alt. sin.
ca cascalls, n m pl alt. sin.
ca dormidora, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca dormidera, n f var. ling.
nc Papaver somniferum L. subsp. somniferum

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall, n m
ca cascall (fruit), n m sin. compl.
ca herba dormidora, n f sin. compl.
ca pintacoques, n m sin. compl.
ca adormidora, n f alt. sin.
ca cascalls, n m pl alt. sin.
ca dormidora, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca dormidera, n f var. ling.
nc Papaver somniferum L. subsp. somniferum

<Botànica > papaveràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Definició