Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espinàs, n m
ca bedegal (cecidi), n m alt. sin.
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garrau (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarra (fruit), n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gratacul, n m alt. sin.
ca grataculer, n m alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pometes (fruit), n f pl alt. sin.
ca pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebots (fruit), n m pl alt. sin.
ca bartàs, n m var. ling.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garrava (fruit), n f var. ling.
ca garraver, n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraveres, n f pl var. ling.
ca garravers, n m pl var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca rataculer, n m var. ling.
ca rataculs (fruit), n m pl var. ling.
ca ribots (fruit), n m pl var. ling.
nc Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espinàs, n m
ca bedegal (cecidi), n m alt. sin.
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garrau (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarra (fruit), n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gratacul, n m alt. sin.
ca grataculer, n m alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pometes (fruit), n f pl alt. sin.
ca pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebots (fruit), n m pl alt. sin.
ca bartàs, n m var. ling.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garrava (fruit), n f var. ling.
ca garraver, n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraveres, n f pl var. ling.
ca garravers, n m pl var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca rataculer, n m var. ling.
ca rataculs (fruit), n m pl var. ling.
ca ribots (fruit), n m pl var. ling.
nc Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espinavessa, n f
ca arn, n m sin. compl.
ca espina blanca, n f sin. compl.
ca espina de Crist, n f sin. compl.
ca espina santa, n f sin. compl.
ca espina vera, n f sin. compl.
ca arns, n m pl alt. sin.
ca barretets (fruit), n m pl alt. sin.
ca barretets d'espinavessa (fruit), n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà (fruit), n m pl alt. sin.
ca espina negra, n f alt. sin.
ca herba de la peluda, n f alt. sin.
ca paliür, n m alt. sin.
ca pometes de Sant Joan (fruit), n f pl alt. sin.
ca ull de bou, n m alt. sin.
ca espina de Cristo, n f var. ling.
ca espinavés, n m var. ling.
ca herba de la pelude, n f var. ling.
ca paliure, n m var. ling.
nc Paliurus spina-christi Mill.
nc Paliurus australis Gaertn. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espinavessa, n f
ca arn, n m sin. compl.
ca espina blanca, n f sin. compl.
ca espina de Crist, n f sin. compl.
ca espina santa, n f sin. compl.
ca espina vera, n f sin. compl.
ca arns, n m pl alt. sin.
ca barretets (fruit), n m pl alt. sin.
ca barretets d'espinavessa (fruit), n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà (fruit), n m pl alt. sin.
ca espina negra, n f alt. sin.
ca herba de la peluda, n f alt. sin.
ca paliür, n m alt. sin.
ca pometes de Sant Joan (fruit), n f pl alt. sin.
ca ull de bou, n m alt. sin.
ca espina de Cristo, n f var. ling.
ca espinavés, n m var. ling.
ca herba de la pelude, n f var. ling.
ca paliure, n m var. ling.
nc Paliurus spina-christi Mill.
nc Paliurus australis Gaertn. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota