Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques

fructicultura fructicultura

<Agricultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fructicultura, n f
  • es  fruticultura, n f
  • fr  fructiculture, n f
  • fr  fruituculture, n f
  • en  fruit culture, n
  • en  fruit growing, n

<Agricultura>

Definició
Conreu d'arbres i de plantes fruiters.
fructiturisme fructiturisme

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fructiturisme, n m
  • ca  turisme de la fruita, n m sin. compl.
  • es  fruiturismo, n m
  • es  frutiturismo, n m
  • fr  fruitourisme, n m
  • pt  frutiturismo, n m
  • en  fruit tourism, n
  • en  fruitourism, n

<Lleure > Turisme>

Definició
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l'objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.

Nota

  • Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla; visites a les centrals de fruita; degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats (melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc.).
Fruita Fruita

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  Fruita
  • es  Fruta
  • fr  Fruits
  • pt  Fruta
  • en  Fruit

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>

fruita gebrada fruita gebrada

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fruita gebrada, n f
  • es  fruta escarchada, n f
  • en  frosted fruit, n

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruita, confitada o amb licor, coberta amb una capa brillant i dura de sucre cuit.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer, n m
  • ca  garrofa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrofera, n f sin. compl.
  • ca  garrofí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  garrova (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrover, n m sin. compl.
  • ca  garroví (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrell (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofa, n f alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofer femella, n m alt. sin.
  • ca  garrofer mascle, n m alt. sin.
  • ca  garrofera mascle, n f alt. sin.
  • ca  garrofera vera, n f alt. sin.
  • ca  garrofí, n m alt. sin.
  • ca  garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
  • ca  garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
  • ca  garroves (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofero, n m var. ling.
  • ca  garrofo, n m var. ling.
  • nc  Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

garrofer garrofer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer, n m
  • ca  garrofa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrofera, n f sin. compl.
  • ca  garrofí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  garrova (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrover, n m sin. compl.
  • ca  garroví (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrell (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofa, n f alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofer femella, n m alt. sin.
  • ca  garrofer mascle, n m alt. sin.
  • ca  garrofera mascle, n f alt. sin.
  • ca  garrofera vera, n f alt. sin.
  • ca  garrofí, n m alt. sin.
  • ca  garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
  • ca  garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
  • ca  garroves (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofero, n m var. ling.
  • ca  garrofo, n m var. ling.
  • nc  Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera agresta, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser agrest, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

gavarra gavarra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera agresta, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser agrest, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

gerdera gerdera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerdera, n f
  • ca  gerd (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdonera, n f sin. compl.
  • ca  gerd, n m alt. sin.
  • ca  gerdó, n m alt. sin.
  • ca  gerdoner, n m alt. sin.
  • ca  gerdons, n m pl alt. sin.
  • ca  gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gerds, n m pl alt. sin.
  • ca  maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mora negra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  planta dels gerds, n f alt. sin.
  • ca  romeguera sense punxes, n f alt. sin.
  • ca  cordonera, n f var. ling.
  • ca  gerc, n m var. ling.
  • ca  gercs, n m pl var. ling.
  • ca  gerdraé, n m var. ling.
  • ca  gergera, n f var. ling.
  • ca  gergeres, n f pl var. ling.
  • ca  gerguer, n m var. ling.
  • ca  gerquera, n f var. ling.
  • ca  gers, n m var. ling.
  • ca  gersera, n f var. ling.
  • ca  gersos, n m pl var. ling.
  • ca  gersos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gerssis, n m pl var. ling.
  • ca  guirsera, n f var. ling.
  • ca  guirsó, n m var. ling.
  • ca  guirsos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  irdús, n m pl var. ling.
  • ca  jordó, n m var. ling.
  • ca  jordonera, n f var. ling.
  • ca  jordons, n m pl var. ling.
  • ca  jurdús, n m pl var. ling.
  • ca  romiguera sense punxes, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  yurdús, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerdera, n f
  • ca  gerd (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdonera, n f sin. compl.
  • ca  gerd, n m alt. sin.
  • ca  gerdó, n m alt. sin.
  • ca  gerdoner, n m alt. sin.
  • ca  gerdons, n m pl alt. sin.
  • ca  gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gerds, n m pl alt. sin.
  • ca  maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mora negra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  planta dels gerds, n f alt. sin.
  • ca  romeguera sense punxes, n f alt. sin.
  • ca  cordonera, n f var. ling.
  • ca  gerc, n m var. ling.
  • ca  gercs, n m pl var. ling.
  • ca  gerdraé, n m var. ling.
  • ca  gergera, n f var. ling.
  • ca  gergeres, n f pl var. ling.
  • ca  gerguer, n m var. ling.
  • ca  gerquera, n f var. ling.
  • ca  gers, n m var. ling.
  • ca  gersera, n f var. ling.
  • ca  gersos, n m pl var. ling.
  • ca  gersos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gerssis, n m pl var. ling.
  • ca  guirsera, n f var. ling.
  • ca  guirsó, n m var. ling.
  • ca  guirsos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  irdús, n m pl var. ling.
  • ca  jordó, n m var. ling.
  • ca  jordonera, n f var. ling.
  • ca  jordons, n m pl var. ling.
  • ca  jurdús, n m pl var. ling.
  • ca  romiguera sense punxes, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  yurdús, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.