Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca fructicultura, n f
- es fruticultura, n f
- fr fructiculture, n f
- fr fruituculture, n f
- en fruit culture, n
- en fruit growing, n
<Agricultura>
Definició
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fructiturisme, n m
- ca turisme de la fruita, n m sin. compl.
- es fruiturismo, n m
- es frutiturismo, n m
- fr fruitourisme, n m
- pt frutiturismo, n m
- en fruit tourism, n
- en fruitourism, n
<Lleure > Turisme>
Definició
Nota
- Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla; visites a les centrals de fruita; degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats (melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc.).
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca Fruita
- es Fruta
- fr Fruits
- pt Fruta
- en Fruit
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca fruita gebrada, n f
- es fruta escarchada, n f
- en frosted fruit, n
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gavarra, n f
- ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
- ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
- ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarrera agresta, n f alt. sin.
- ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser agrest, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
- ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca garravera, n f var. ling.
- ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
- ca gavardera, n f var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca gavernera, n f var. ling.
- ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
- ca tavarrera, n f var. ling.
- nc Rosa agrestis Savi
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gavarra, n f
- ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
- ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
- ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarrera agresta, n f alt. sin.
- ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser agrest, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
- ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca garravera, n f var. ling.
- ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
- ca gavardera, n f var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca gavernera, n f var. ling.
- ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
- ca tavarrera, n f var. ling.
- nc Rosa agrestis Savi
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdera, n f
- ca gerd (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdonera, n f sin. compl.
- ca gerd, n m alt. sin.
- ca gerdó, n m alt. sin.
- ca gerdoner, n m alt. sin.
- ca gerdons, n m pl alt. sin.
- ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gerds, n m pl alt. sin.
- ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
- ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
- ca planta dels gerds, n f alt. sin.
- ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
- ca cordonera, n f var. ling.
- ca gerc, n m var. ling.
- ca gercs, n m pl var. ling.
- ca gerdraé, n m var. ling.
- ca gergera, n f var. ling.
- ca gergeres, n f pl var. ling.
- ca gerguer, n m var. ling.
- ca gerquera, n f var. ling.
- ca gers, n m var. ling.
- ca gersera, n f var. ling.
- ca gersos, n m pl var. ling.
- ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
- ca gerssis, n m pl var. ling.
- ca guirsera, n f var. ling.
- ca guirsó, n m var. ling.
- ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
- ca irdús, n m pl var. ling.
- ca jordó, n m var. ling.
- ca jordonera, n f var. ling.
- ca jordons, n m pl var. ling.
- ca jurdús, n m pl var. ling.
- ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca yurdús, n m pl var. ling.
- nc Rubus idaeus L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdera, n f
- ca gerd (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdonera, n f sin. compl.
- ca gerd, n m alt. sin.
- ca gerdó, n m alt. sin.
- ca gerdoner, n m alt. sin.
- ca gerdons, n m pl alt. sin.
- ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gerds, n m pl alt. sin.
- ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
- ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
- ca planta dels gerds, n f alt. sin.
- ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
- ca cordonera, n f var. ling.
- ca gerc, n m var. ling.
- ca gercs, n m pl var. ling.
- ca gerdraé, n m var. ling.
- ca gergera, n f var. ling.
- ca gergeres, n f pl var. ling.
- ca gerguer, n m var. ling.
- ca gerquera, n f var. ling.
- ca gers, n m var. ling.
- ca gersera, n f var. ling.
- ca gersos, n m pl var. ling.
- ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
- ca gerssis, n m pl var. ling.
- ca guirsera, n f var. ling.
- ca guirsó, n m var. ling.
- ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
- ca irdús, n m pl var. ling.
- ca jordó, n m var. ling.
- ca jordonera, n f var. ling.
- ca jordons, n m pl var. ling.
- ca jurdús, n m pl var. ling.
- ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca yurdús, n m pl var. ling.
- nc Rubus idaeus L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.