Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llamburda, n f
  • es  espolón
  • es  lamburda
  • fr  lambourde
  • it  lamburda
  • en  fruit spur

<Agricultura>

Definició
Ram curt i gruixut propi dels fruiters de llavor terminat amb un borró lateral fructífer i un de mixt.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

lledoner lledoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimera, n f
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimer, n m sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimoner dolç, n m alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle
  • nc  Citrus lima Lunan var. ling.

<Botànica > rutàcies>

llimera llimera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimera, n f
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimer, n m sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimoner dolç, n m alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle
  • nc  Citrus lima Lunan var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner, n m
  • ca  citronella, n f sin. compl.
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimera, n f sin. compl.
  • ca  llimó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  llimona (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimonera, n f sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimer, n m alt. sin.
  • ca  llimó, n m alt. sin.
  • ca  llimona, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  citrinella, n f var. ling.
  • nc  Citrus limon (L.) Burm. f.
  • nc  Citrus limonum Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

llimoner llimoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner, n m
  • ca  citronella, n f sin. compl.
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimera, n f sin. compl.
  • ca  llimó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  llimona (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimonera, n f sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimer, n m alt. sin.
  • ca  llimó, n m alt. sin.
  • ca  llimona, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  citrinella, n f var. ling.
  • nc  Citrus limon (L.) Burm. f.
  • nc  Citrus limonum Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

llimoner dolç llimoner dolç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner dolç, n m
  • ca  llimona dolça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bergamota, n f alt. sin.
  • ca  bergamoter, n m alt. sin.
  • ca  llima (fruit), n f alt. sin.
  • ca  llima d'olor, n f alt. sin.
  • ca  llima dolça, n f alt. sin.
  • ca  llima imperial, n f alt. sin.
  • ca  llimoner de llimones dolces, n m alt. sin.
  • ca  llimonera de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus limetta Risso

<Botànica > rutàcies>

llimoner dolç llimoner dolç

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner dolç, n m
  • ca  llimona dolça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bergamota, n f alt. sin.
  • ca  bergamoter, n m alt. sin.
  • ca  llima (fruit), n f alt. sin.
  • ca  llima d'olor, n f alt. sin.
  • ca  llima dolça, n f alt. sin.
  • ca  llima imperial, n f alt. sin.
  • ca  llimoner de llimones dolces, n m alt. sin.
  • ca  llimonera de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus limetta Risso

<Botànica > rutàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maduixera, n f
  • ca  fraga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  fraguera, n f sin. compl.
  • ca  fraula (fruit), n f sin. compl.
  • ca  fraulera, n f sin. compl.
  • ca  maduixa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  maduixer, n m sin. compl.
  • ca  agulla, n f alt. sin.
  • ca  fraga, n f alt. sin.
  • ca  fragues, n f pl alt. sin.
  • ca  fraula, n f alt. sin.
  • ca  fraules, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixa, n f alt. sin.
  • ca  maduixa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  maduixer bord, n m alt. sin.
  • ca  maduixera boscana, n f alt. sin.
  • ca  maduixera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  maduixeres, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixes, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  mariotxa, n f alt. sin.
  • ca  araca, n f var. ling.
  • ca  araques, n f pl var. ling.
  • ca  fraura, n f var. ling.
  • ca  fresa, n f var. ling.
  • ca  fruilera, n f var. ling.
  • ca  madoixa (fruit), n f var. ling.
  • ca  manduixa, n f var. ling.
  • ca  manduixera, n f var. ling.
  • ca  marioges, n f pl var. ling.
  • nc  Fragaria vesca L.
  • nc  Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
  • nc  Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.