Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fua" dins totes les àrees temàtiques

fluoroimmunoassaig

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca fluoroimmunoassaig, n m
ca fluoroimmunoanàlisi, n f sin. compl.
ca FIA, n m sigla
es fluoroinmunoanálisis, n m
es FIA, n m sigla
fr méthode fluorométrique, n f
en fluorescence immunoassay, n
en FIA, n sigla

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definició

Immunoassaig basat en la mesura de la fluorescència deguda a una molècula fluorescent unida a un anticòs o a un antigen, que és utilitzada com a indicador de la magnitud de la reacció antigen-anticòs.

Nota

El reactiu indicador en un fluoroimmunoassaig és la molècula fluorescent unida a un anticòs o a un antigen.

fons de titulització d'actius

<Economia > Finances > Mercats financers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca fons de titulització d'actius, n m
ca FTA, n m sigla
es fondo de titulización de activos
es FTA sigla
fr fonds de titrisation d'actifs
en asset securitization fund

<Mercats financers > Actius financers>

Definició

Patrimoni sense personalitat jurídica pròpia administrat per una societat que transforma els actius financers i els drets que constitueixen el seu actiu en actius de renda fixa negociables en un mercat organitzat, els quals, juntament amb crèdits d'institucions financeres i aportacions institucionals, constitueixen el seu passiu.

franc a transportista

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca franc a transportista, n m
ca FCA, n m sigla
es franco porteador, n m
es FCA, n m sigla
fr franco transporteur, n m
fr FCA, n m sigla
fr FCT, n m sigla
it franco vettore, n m
it FCA, n m sigla
en free carrier, n
en FCA, n sigla

<Economia > Comerç > Comerç internacional>

Definició

Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia al transportista contractat pel comprador en el lloc convingut, després d'haver efectuat, si escau, els tràmits duaners per a l'exportació.

Nota

1. L'incoterm FCA (franc a transportista) s'utilitza per a qualsevol mitjà de transport i s'hauria d'utilitzar, també, per al transport marítim en els casos en què el lliurament no s'efectuï de la manera tradicional a bord del vaixell (en una terminal de càrrega, de tren, de contenidors o similars).
2. La sigla FCA correspon a la denominació anglesa free carrier.

franc a transportista

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca franc a transportista, n m
ca FCA, n m sin. compl.
es franco transportista, n m
es FCA, n m sin. compl.

Nota

La sigla d'aquest incoterm prové de l'anglès free carrier.

franc a transportista

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Incoterms [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/294>

ca franc a transportista, n m
ca FCA, n m sigla
es franco porteador, n m
es FCA, n m sigla
fr franco transporteur, n m
fr FCA, n m sigla
fr FCT, n m sigla
en free carrier, n
en FCA, n sigla

<Incoterms > Incoterms 2020>, <Incoterms > Incoterms 2020 > Mode de transport > Qualsevol mode o modes de transport>

Definició

Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia al transportista contractat pel comprador en el lloc convingut, després d'haver efectuat, si escau, els tràmits duaners per a l'exportació.

Nota

1. L'incoterm FCA (franc a transportista) determina que si el comprador no indica un punt concret de lliurament, el venedor pot triar, dins del lloc o zona estipulats, on efectuarà el lliurament al transportista.
2. L'incoterm FCA (franc a transportista) s'utilitza per a qualsevol mitjà de transport i s'hauria d'utilitzar, també, per al transport marítim en els casos en què el lliurament no s'efectuï de la manera tradicional a bord del vaixell (en una terminal de càrrega, de tren, de contenidors o similars).
3. La sigla FCA correspon a l'equivalent anglès free carrier.

-fug -fuga

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca -fug -fuga
es -fugo
en -fugal

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició

Forma sufixada del mot llatí fugo fugir, que denota allò que allunya (la febre, per exemple) o s'allunya (del centre, per exemple).

ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ful
ca fula sin. compl.
ca fulani sin. compl.
ca fulbe sin. compl.
ca fulfulde sin. compl.
ca futa-jalon sin. compl.
ca pël sin. compl.
ca peul sin. compl.
ca pulaar sin. compl.
cod fulfulde
cod pulaar
ar فول
cy Ful
cy Fula sin. compl.
cy Fulani sin. compl.
cy Fulbe sin. compl.
cy Fulfulde sin. compl.
cy Futa-jalon sin. compl.
cy Pël sin. compl.
cy Peul sin. compl.
cy Pulaar sin. compl.
de Ful
de Fula sin. compl.
de Fulani sin. compl.
de Fulbe sin. compl.
de Fulfulde sin. compl.
de Futa-Jalon sin. compl.
de Pël sin. compl.
de Peul sin. compl.
de Pulaar sin. compl.
en Fula
en Fulani sin. compl.
en Fulbe sin. compl.
en Fulfulde sin. compl.
en Futa-Jalon sin. compl.
en Pël sin. compl.
en Peul sin. compl.
en Pulaar sin. compl.
es fulaní
es fula sin. compl.
es fulani sin. compl.
es fulbe sin. compl.
es fulfulde sin. compl.
es futa-jalon sin. compl.
es pël sin. compl.
es peul sin. compl.
es pulaar sin. compl.
es pular sin. compl.
eu fulaniera
eu ful sin. compl.
eu fula sin. compl.
eu fulani sin. compl.
eu fulbe sin. compl.
eu fulfulde sin. compl.
eu futa-jalon sin. compl.
eu pël sin. compl.
eu peul sin. compl.
eu pulaar sin. compl.
fr peul
fr fouta djalon sin. compl.
fr fula sin. compl.
fr fulani sin. compl.
fr fulbe sin. compl.
fr fulfulde sin. compl.
fr pël sin. compl.
fr peulh sin. compl.
fr poular sin. compl.
fr pulaar sin. compl.
fr pular sin. compl.
gl fulbe
gl ful sin. compl.
gl fula sin. compl.
gl fulani sin. compl.
gl fulfulde sin. compl.
gl futa-jalon sin. compl.
gl pël sin. compl.
gl peul sin. compl.
gl pulaar sin. compl.
gn fulani
gn fula sin. compl.
gn fulani sin. compl.
gn fulfulde sin. compl.
gn fulve sin. compl.
gn futa-jalon sin. compl.
gn pël sin. compl.
gn peul sin. compl.
gn pulaar sin. compl.
it ful
it fula sin. compl.
it fulani sin. compl.
it fulbe sin. compl.
it fulfulde sin. compl.
it futa-jalon sin. compl.
it pël sin. compl.
it peul sin. compl.
it pulaar sin. compl.
ja フラニ語
ja フラ sin. compl.
ja プル sin. compl.
ja フルベ sin. compl.
ja プール sin. compl.
ja フルフベ sin. compl.
nl Ful
nl Fula sin. compl.
nl Fulani sin. compl.
nl Fulbe sin. compl.
nl Fulfulde sin. compl.
nl Futa-Jalon sin. compl.
nl Pël sin. compl.
nl Peul sin. compl.
nl Pulaar sin. compl.
pt ful
pt fula sin. compl.
pt fulani sin. compl.
pt fulbe sin. compl.
pt fulfulde sin. compl.
pt futa-jalon sin. compl.
pt pël sin. compl.
pt peul sin. compl.
pt pulaar sin. compl.
ru Фула
ru Фуль sin. compl.
ru Пёль sin. compl.
ru Пулар sin. compl.
ru Фулани sin. compl.
ru Фульбе sin. compl.
ru Тукулор sin. compl.
ru Фульфульде sin. compl.
ru Фута-джалон sin. compl.
zh 弗尔语
zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició

El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.

fum

<Protecció civil > Bombers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

ca fum, n m
es humo

<Bombers > Teoria del foc>

Definició

Residu d'una combustió o d'una piròlisi, format per una suspensió col·loidal de partícules sòlides i líquides en un mitjà gasós.

fum

<Indústria energètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca fum, n m
es humo
fr fumée
en smoke

<Indústria > Indústria energètica>

fum

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca fum, n m
es humo
fr fumée
en smoke

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Ambient atmosfèric>

Definició

Conjunt de partícules en suspensió de mida inferior a 1 µm de diàmetre, procedents de la condensació de vapors de reaccions químiques o de processos de combustió.

Nota

El fum és considerat un dels indicadors bàsics de la contaminació atmosfèrica.