Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fua" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fus, n m
- es huso
- fr fuseau
- en spindle
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
Nota
- La denominació fus prové del llatí fusus.
<Música > Teoria de la música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fusa, n f
- es fusa
- fr triple croche
- en demisemiquaver
<Música > Teoria de la música>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fusa, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fusa, n f
- es fusa, n f
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fusa, n f
- es fusa
- en thirty-second note
<Música>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fust, n m
- es fuste
- fr escape
- fr fût
- en shaft
- de Säulenschaft
- de Schaft
<Construcció>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gúa, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca geolecte del nord
- cod Běifānghuà
- ar الصينية ماندرين
- cy Tsieinëeg Mandarin
- cy Beifanghua sin. compl.
- cy Mandarin sin. compl.
- de Hochchinesisch
- de Beifang Fangyan sin. compl.
- de Mandarin sin. compl.
- en Mandarin
- en Northern dialects
- en Beifang Fangyan sin. compl.
- en Guoyu sin. compl.
- en Mandarin Chinese sin. compl.
- es geolecto del norte
- es beifanghua sin. compl.
- eu beifanghua
- fr chinois mandarin
- fr běifāng huà sin. compl.
- fr mandarin sin. compl.
- gl beifanghua
- gn chíno mandarin
- gn mandarin sin. compl.
- gn veifanghua sin. compl.
- it cinese mandarino
- it beifanghua sin. compl.
- it mandarino sin. compl.
- ja 中国語
- nl Mandarijn Chinees
- nl Beifanghua sin. compl.
- nl Mandarijn sin. compl.
- pt chinês mandarim
- pt beifanghua sin. compl.
- pt mandarim sin. compl.
- ru Мандаринский китайский
- ru Мандаринский диалект sin. compl.
- ru Гуаньхуа sin. compl.
- ru Путунхуа sin. compl.
- ru Бейфанхуа sin. compl.
- zh 北方话
- scr Caràcters xinesos o hanzi
- num Sistema aràbic
- num Sistema xinès
<Sinotibetana > Sinítica>, <Àsia > Xina>
Definició
El terme geolecte del nord inclou totes les variants lingüístiques que es parlen al nord de la Xina, i cobreix una àrea que correspon a tres quartes parts del territori xinès. Compta amb més de 800 milions de parlants com a primera llengua, i uns 180 milions més que la tenen com a segona llengua. El parlar de referència del geolecte del nord és el pequinès, la pronúncia del qual és, a més, la base del xinès estàndard.
Malgrat la gran extensió territorial, el geolecte del nord té unes característiques fonològiques, gramaticals i lèxiques compartides entre totes les variants, les quals són mútuament intel·ligibles, i que el distingeixen clarament de la resta de geolectes.
<Jocs>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gua, n m
- es gua
<Jocs>
Definició
<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Genètica>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca guanina, n f
- ca 2-amino-1,7-dihidro-6H-purin-6-ona, n f sin. compl.
- ca 2-amino-1,9-dihidro-6H-purin-6-ona, n f sin. compl.
- es 2-amino-1,7-dihidro-6H-purin-6-ona, n f
- es 2-amino-1,9-dihidro-6H-purin-6-ona, n f
- es guanina, n f
- en 2-amino-1,7-dihydro-6H-purin-6-one, n f
- en 2-amino-1,9-dihydro-6H-purin-6-one, n
- en guanine, n
- sbl G
- sbl Gua
- for C5H5N5O
<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Genètica>
Definició
Nota
- 1. La guanina és una de les quatre bases nitrogenades presents en el DNA, juntament amb l'adenina, la timina i la citosina. També és present en l'RNA, juntament amb la guanina, la citosina i l'uracil.
- 2. Segons la numeració sistemàtica de la IUPAC, a l'àtom de nitrogen amb un àtom d'hidrogen del cicle de cinc àtoms li correspon el número 7 i a l'àtom de nitrogen sense un àtom d'hidrogen del mateix cicle li correspon el número 9. La numeració inversa de les purines, però, és una excepció amb una forta tradició que fins i tot utilitza la IUPAC. En aquest sentit, cal considerar preferent la forma 2-amino-1,9-dihidro-6H-purin-6-ona per sobre de la forma 2-amino-1,7-dihidro-6H-purin-6-ona.
