Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca guant, n m
es guante
es lúa
fr gant
en glove

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició

Peça de l'equip d'un falconer consistent en una coberta de material rígid per a la mà i l'avantbraç, que s'utilitza per a protegir-se de les ungles i el bec de l'ocell de caça quan se'l té al puny.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca kwa, n m
es kua
es kwa
fr kwa
en Kwa

<Llengües>

Definició

Grup de llengües africanes de la branca nigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana parlades pels àkans, els baules, els aixantis i altres pobles de raça guineana entre el Bandana i el delta del Níger.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca lector | lectora, n m, f
es lector
fr lecteur
en foreign language assistant
en FLA sigla

<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>

Definició

Docent que actua com a suport en les activitats d'aprenentatge d'una llengua estrangera que habitualment es correspon amb la seva llengua familiar, en un centre d'educació secundària o universitària.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca lua, n f

<Navegació tradicional>

Definició

Cara de sotavent de la vela.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mòllera pigada, n f
ca fura, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca mòllera bròtola, n f sin. compl.
ca mòllera pigallada, n f sin. compl.
es brótola de fango
fr mostelle de fond
fr mostelle de vase
en greater forkbeard
nc Phycis blennoides

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera pigada, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtoles, n f pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furó, n m sin. compl.
ca furonet de fang, n m sin. compl.
ca lluç amb barba, n m sin. compl.
ca lluç barbut, n m sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de bou, n f sin. compl.
ca molla de roca, n f sin. compl.
ca mollassa, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera bròtola, n f sin. compl.
ca mòllera de fang, n f sin. compl.
ca mòllera de palangre, n f sin. compl.
ca mòllera palangre, n f sin. compl.
ca mòllera pigallada, n f sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca brótola, n f var. ling.
ca bròtula, n f var. ling.
ca llus amb barba, n m var. ling.
ca llus barbut, n m var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca mollera brotola, n f var. ling.
ca mollera bròtola, n f var. ling.
ca móllera pigada, n f var. ling.
ca mòlleres, n f pl var. ling.
nc Phycis blennoides
nc Phycis blennioides var. ling.
nc Phycis blennioïdes var. ling.
es alfaneca
es brotola de fango
es brótola de fango
es escolana
es escolano
es ficio
fr mostelle de fond
fr mostelle de vase
fr phycis de fond
en greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera pigada, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtoles, n f pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furó, n m sin. compl.
ca furonet de fang, n m sin. compl.
ca lluç amb barba, n m sin. compl.
ca lluç barbut, n m sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de bou, n f sin. compl.
ca molla de roca, n f sin. compl.
ca mollassa, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera bròtola, n f sin. compl.
ca mòllera de fang, n f sin. compl.
ca mòllera de palangre, n f sin. compl.
ca mòllera palangre, n f sin. compl.
ca mòllera pigallada, n f sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca brótola, n f var. ling.
ca bròtula, n f var. ling.
ca llus amb barba, n m var. ling.
ca llus barbut, n m var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca mollera brotola, n f var. ling.
ca mollera bròtola, n f var. ling.
ca móllera pigada, n f var. ling.
ca mòlleres, n f pl var. ling.
nc Phycis blennoides
nc Phycis blennioides var. ling.
nc Phycis blennioïdes var. ling.
es alfaneca
es brotola de fango
es brótola de fango
es escolana
es escolano
es ficio
fr mostelle de fond
fr mostelle de vase
fr phycis de fond
en greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mòllera roquera, n f
ca bròtola de roca, n f sin. compl.
ca bròtola roquera, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
es brótola de roca
fr mostelle de roche
fr phycis de roche
en fork beard
nc Phycis phycis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera roquera, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtola de roca, n f sin. compl.
ca bròtola roquera, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furonet de roca, n m sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de forària, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
ca mòllera de roca, n f sin. compl.
ca molla del furari, n f var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca móllara roquera, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca móllera borda, n f var. ling.
ca móllera cabotera, n f var. ling.
ca móllera roquera, n f var. ling.
ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
nc Phycis phycis
nc Blennius Phycis var. ling.
nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
nc Phycis mediterraneus var. ling.
nc Phycis tinca var. ling.
es brotola de roca
es brótola de roca
es escolano
es matrana
fr mostelle de roche
fr phycis de roche
en fork beard
en forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera roquera, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtola de roca, n f sin. compl.
ca bròtola roquera, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furonet de roca, n m sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de forària, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
ca mòllera de roca, n f sin. compl.
ca molla del furari, n f var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca móllara roquera, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca móllera borda, n f var. ling.
ca móllera cabotera, n f var. ling.
ca móllera roquera, n f var. ling.
ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
nc Phycis phycis
nc Blennius Phycis var. ling.
nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
nc Phycis mediterraneus var. ling.
nc Phycis tinca var. ling.
es brotola de roca
es brótola de roca
es escolano
es matrana
fr mostelle de roche
fr phycis de roche
en fork beard
en forkbeard

<Peixos > Gàdids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fua" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició