Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
ca A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
ca A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
ca A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
ca B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
ca B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
ca B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
ca B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
ca B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
ca B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició

Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant (exposada en aquesta fitxa).

A. FORMES PREFIXADES

En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)

B. FORMES SUFIXADES

. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.

B1. Forma sufixada tònica

La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)

B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent

Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca acne, n f
ca acne juvenil, n f
ca acne vulgar, n f sin. compl.
es acné, n m/f
es acné común, n m/f
es acne juvenil, n m
es acné vulgar, n m/f
fr acné, n f
fr acné vulgaire, n m
en acne, n
en acne vulgaris, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Definició

Malaltia inflamatòria dels fol·licles pilosebacis caracteritzada per la formació de barbs, pàpules, pústules, quists, nodes inflamatoris, abscessos i cicatrius.

Nota

L'acne es localitza en diverses parts de la superfície cutània, especialment a la cara, el coll, la part superior del tronc i els muscles. S'observa sovint durant l'adolescència, però també es pot veure en altres edats.

La lesió fonamental de l'acne és el barb, produït per la hiperqueratosi dels fol·licles pilosebacis, que produeix la retenció de ceratina i de seu. La inflamació secundària dels barbs produeix la resta de lesions, que poden deixar cicatrius.

La intensitat de l'afecció determina si es tracta d'una acne de primer grau (comedònica), d'una de segon grau o (papulopustulosa) o d'una de tercer grau (conglobata), en funció de la gravetat, el tipus i l'extensió de les lesions.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca acne vulgar
en acne vulgaris

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca desinflamatòria, n f alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la cria, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba dels prats, n f alt. sin.
ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llet de la Verge, n f alt. sin.
ca lletera amarga, n f alt. sin.
ca lleteresa morada, n f alt. sin.
ca polígala, n f alt. sin.
ca polígala comuna, n f alt. sin.
ca polígala vulgar, n f alt. sin.
ca lletrerea morà, n f var. ling.
nc Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca desinflamatòria, n f alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la cria, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba dels prats, n f alt. sin.
ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llet de la Verge, n f alt. sin.
ca lletera amarga, n f alt. sin.
ca lleteresa morada, n f alt. sin.
ca polígala, n f alt. sin.
ca polígala comuna, n f alt. sin.
ca polígala vulgar, n f alt. sin.
ca lletrerea morà, n f var. ling.
nc Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca arpella comuna, n f
ca arpella vulgar, n f sin. compl.
es aguilucho lagunero occidental
fr busard des roseaux
en Western marsh-harrier
de Rohrweihe
nc Circus aeruginosus

<00 Fitxa il·lustrada>, <26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca arpella comuna, n f
ca arpella vulgar, n f sin. compl.
es aguilucho lagunero occidental
fr busard des roseaux
en Western marsh-harrier
de Rohrweihe
nc Circus aeruginosus

<00 Fitxa il·lustrada>, <26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca artèria principal del dit polze, n f
es arteria principal del dedo pulgar
en principal artery of thumb
TA arteria princeps pollicis

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fulgor" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota