Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fulgor" dins totes les àrees temàtiques

artemísia vulgar artemísia vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artemísia vulgar, n f
  • ca  artemísia vulgaris, n f
  • ca  altamira, n f sin. compl.
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  donzell fals, n m sin. compl.
  • ca  donzell salvatge, n m sin. compl.
  • ca  donzell vulgar, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques. Les fulles i les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra les digestions difícils i per regular la menstruació.
búlgar búlgar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  búlgar
  • cod  bălgarski
  • ar  البلغارية
  • cy  Bwlgareg
  • de  Bulgarisch
  • en  Bulgarian
  • es  búlgaro
  • eu  bulgariera
  • fr  bulgare
  • gl  búlgaro
  • gn  vúlgaro
  • it  bulgaro
  • ja  ブルガリア語
  • nl  Bulgaars
  • oc  bulgar
  • pt  búlgaro
  • ru  Болгарский язык
  • sw  Bulgarian
  • tmh  Tabulgart
  • zh  保加利亚语

<Indoeuropea > Eslava > Meridional>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'idioma modern, que havia començat a aparèixer als textos als segles XVII i XVIII, es va afermar a partir de mitjan segle XIX. La llengua estàndard actual es basa en els dos grans blocs dialectals que es distingeixen en búlgar: l'oriental i l'occidental.

El búlgar és plenament normalitzat a Bulgària, totalment independent des de l'any 1908, on és l'única llengua oficial, mentre que als altres estats on és parlat, amb exclusió de les regions pomaks, gaudeix, si més no, del reconeixement legal genèric atorgat a les llengües de les minories ètniques.
búlgar búlgar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  búlgar
  • en  Bulgarian

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  búrgul, n m
  • es  bulgur
  • es  burghul
  • fr  boulghour
  • fr  burgul
  • it  bulgur
  • it  burghul
  • en  bulgur
  • de  Bulgur

<Alimentació>

Definició
Blat precuinat al vapor, assecat, parcialment decorticat i triturat, molt utilitzat en la cuina del Pròxim Orient.

Nota

  • Forma procedent de l'àrab. L'adaptació a partir del turc és bulgur.
barrigar barrigar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  barrigar, v tr
  • ca  furgar, v tr
  • es  hocicar
  • es  hozar
  • fr  vermiller
  • en  root in, to
  • en  root, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Remoure, el porc i el gos, la terra a cops de morro per buscar menjar o per refrescar-se.
barrigar barrigar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  barrigar, v tr
  • ca  furgar, v tr
  • es  hocicar
  • es  hozar
  • fr  vermiller
  • en  root in, to
  • en  root, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Remoure, el porc i el gos, la terra a cops de morro per buscar menjar o per refrescar-se.
bataner | batanera bataner | batanera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bataner | batanera, n m, f
  • es  batanero
  • fr  conducteur d'installation de foulage de textiles
  • en  fuller
  • en  fulling-mill operator
  • en  tucker
  • en  walker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que acciona un batan que enfeltra teixits de llana.
beina del tendó del múscul flexor llarg del dit polze beina del tendó del múscul flexor llarg del dit polze

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  beina del tendó del múscul flexor llarg del dit polze, n f
  • es  vaina del tendón del músculo flexor largo del dedo pulgar
  • en  tendon sheath of the long flexor muscle of thumb
  • TA  vagina tendinis musculi flexoris pollicis longi

<Anatomia>

beina dels tendons dels músculs abductor llarg i extensor curt del dit polze beina dels tendons dels músculs abductor llarg i extensor curt del dit polze

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  beina dels tendons dels músculs abductor llarg i extensor curt del dit polze, n f
  • es  vaina de los tendones de los músculos abductor largo y extensor corto del dedo pulgar
  • en  tendon sheath of the long abductor and short extensor muscles of the thumb
  • TA  vagina tendinum musculorum abductoris longi et extensoris pollicis brevis

<Anatomia>

berruga vulgar berruga vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  berruga vulgar, n f
  • es  verruga vulgar, n f
  • fr  verrue vulgaire, n f
  • en  vulgar wart, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
És la més freqüent i es presenta com una pàpula, ben limitada, de superficie dura i rasposa.

Nota

  • Tot i que és més freqüent a les mans, la berruga vulgar es pot presentar a qualsevol lloc del cos i a totes les edats.