Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fulgor" dins totes les àrees temàtiques

faisà comú faisà comú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  faisà comú, n m
  • ca  faisà, n m sin. compl.
  • es  faisán vulgar
  • fr  faisan de Colchide
  • en  common pheasant
  • de  Jagdfasan
  • nc  Phasianus colchicus

<02.05 Ocells > Gal·liformes > Fasiànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
farigola farigola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fi, n m
  • es  fino
  • fr  fines
  • en  fines
  • de  Füller

<Construcció>

filipèndula filipèndula

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filipèndula, n f
  • ca  herba del pobre home, n f sin. compl.
  • ca  filipèndula vulgar, n f alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • nc  Filipendula vulgaris Moench
  • nc  Spiraea filipendula L. sin. compl.
  • nc  Filipendula hexapetala Gilib. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

filipèndula filipèndula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filipèndula, n f
  • ca  herba del pobre home, n f sin. compl.
  • ca  filipèndula vulgar, n f alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • nc  Filipendula vulgaris Moench
  • nc  Spiraea filipendula L. sin. compl.
  • nc  Filipendula hexapetala Gilib. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

filosofia vulgar filosofia vulgar

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:

PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]

Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  filosofia vulgar, n f
  • es  filosofía vulgar
  • fr  philosophie vulgaire
  • en  vulgar philosophy

<Paremiologia>

Definició
Recopilació de coneixements del poble, referits a la natura, l'existència de l'home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l'existència i el real amb vista a orientar l'actuació pers
focs artificials freds focs artificials freds

<Antropologia > Antropologia social i cultural>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  focs artificials freds, n m pl
  • es  fuegos artificiales fríos, n m pl

<Antropologia > Antropologia social i cultural>

Definició
Focs artificials que generen espurnes que no cremen i que no calen foc.
focs artificials freds focs artificials freds

<Indústria > Indústria química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  focs artificials freds, n m pl
  • es  fuegos artificiales fríos, n m pl

<Indústria > Indústria química>

Definició
Focs artificials que generen espurnes que no cremen i que no calen foc.
foliaci -àcia foliaci -àcia

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  foliaci -àcia, adj
  • ca  fullós -osa, adj sin. compl.
  • es  foliáceo

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Definició
Que té l'aspecte o la natura de les fulles.