Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fulla" dins totes les àrees temàtiques

agulla agulla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
argentís argentís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentís, n m pl
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa crespa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rulla, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  ajocasapos, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentís, n m pl
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa crespa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rulla, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  ajocasapos, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atxa, n f
  • ca  cefalària, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  falla, n f alt. sin.
  • ca  escabriosa, n f var. ling.
  • ca  faia, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • nc  Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

<Botànica > dipsacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atxa, n f
  • ca  cefalària, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  falla, n f alt. sin.
  • ca  escabriosa, n f var. ling.
  • ca  faia, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • nc  Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

<Botànica > dipsacàcies>

bulla bulla

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bulla, n f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Estructura que recorda una bombolla.

Nota

  • La denominació bulla és un llatinisme.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bul·la, n f
  • es  bulla
  • en  bulla
  • la  bulla

<Pneumologia>

Definició
Espai aeri pulmonar intraparenquimàtic, d'un diàmetre superior d'1 cm. Es tracta d'una àrea localitzada d'emfisema que conté alvèols pulmonars molt insuflats i septes desestructurats en el seu interior. Pot ésser única o múltiple i presentar-se en pulmons normals o formar part d'un emfisema generalitzat. Es diferencia de les vesícules pleurals (an pleural blebs), les quals són col·leccions d'aire d'1 a 2 cm de diàmetre dins de la pleura visceral, i dels quists pulmonars, els quals són formacions quístiques anòmales revestides d'un epiteli (quist broncogènic, per exemple, o la cavitat residual que queda després d'un abscés pulmonar). Les manifestacions clíniques poden ésser nul·les si el pulmó és normal i reduir-se a una troballa radiològica. Algunes bul·les romanen estables durant molts anys, per bé que d'altres augmenten progressivament de volum i poden ocasionar fenòmens de compressió i dispnea. Si les bul·les s'esdevenen en un emfisema subjacent, els símptomes són els propis de la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Les complicacions possibles són la infecció, el pneumotòrax i l'hemorràgia. Se'n distingeixen tres tipus anatomopatològics diferents.