Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fullaca" dins totes les àrees temàtiques

allau de fons allau de fons

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  allau de fons, n f
  • ca  allau mullada, n f sin. compl.
  • es  alud de fondo
  • es  alud profundo

<Bombers > Sinistres>

Definició
Allau que es produeix quan hi ha neu humida i l'aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-ne tota la capa.
argila fullada argila fullada

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  argila fullada, n f
  • ca  argila laminada, n f
  • es  arcilla laminada
  • es  shale
  • fr  àrgile à feuillets
  • fr  argile feuilletée
  • fr  argile litée
  • fr  shale
  • en  shale

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Definició
Lutita argilosa o margosa que es presenta estratificada o laminada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  bacora, n f
  • ca  bacoreta, n f
  • ca  ullada, n f
  • es  albacora
  • es  atún blanco
  • es  bonito del norte
  • fr  germon
  • en  albacore
  • nc  Thunnus alalunga

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme amb el dors blau fosc i el ventre blanc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacora, n f
  • ca  bacoreta, n f sin. compl.
  • ca  bonítol petit, n m sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  tonyina blanca, n f sin. compl.
  • ca  ullada, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  uyada, n f var. ling.
  • ca  vacoreta, n f var. ling.
  • ca  vapora, n f var. ling.
  • nc  Thunnus alalunga
  • nc  Germo alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus germo var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga cetti var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  atún blanco
  • es  bonito del norte
  • fr  germon
  • en  albacore

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc, n m
  • ca  aligot, n m sin. compl.
  • ca  besuc blanc, n m sin. compl.
  • ca  besugó [petit], n m sin. compl.
  • ca  besuguet, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  caletó, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  aligote, n m var. ling.
  • ca  basuch, n m var. ling.
  • ca  bessuch, n m var. ling.
  • ca  besúbol, n m var. ling.
  • ca  besuch, n m var. ling.
  • ca  besug, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugos, n m pl var. ling.
  • ca  besugs, n m pl var. ling.
  • ca  besugu, n m var. ling.
  • ca  cachucho, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • nc  Pagellus acarne
  • es  aligote
  • es  besugo
  • es  ollaca
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream

<Peixos > Espàrids>

blat de moro blat de moro

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  blat d'Indi, n m var. ling.
  • ca  blat de l'Indi, n m var. ling.
  • ca  blatdindi, n m var. ling.
  • ca  frument de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  maís, n m var. ling.
  • ca  mallorquer, n m var. ling.
  • ca  millot, n m var. ling.
  • ca  pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
  • ca  pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pèl de panoja, n m var. ling.
  • ca  pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
  • ca  seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • nc  Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
càntera càntera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntera blava, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  vinaixa, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  cantara, n f var. ling.
  • ca  cántara, n f var. ling.
  • ca  càntara, n f var. ling.
  • ca  cantera, n f var. ling.
  • ca  cántera, n f var. ling.
  • ca  cantere, n f var. ling.
  • ca  cantero, n m var. ling.
  • ca  canthara, n f var. ling.
  • ca  jopa, n f var. ling.
  • ca  roncaor, n m var. ling.
  • ca  sardo roncaor, n m var. ling.
  • nc  Spondyliosoma cantharus
  • nc  Cantarus griseus var. ling.
  • nc  Cantarus orbicularis var. ling.
  • nc  Cantarus vulgaris var. ling.
  • nc  Cantharus cantharus var. ling.
  • nc  Cantharus griseus var. ling.
  • nc  Cantharus vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Cantharus var. ling.
  • es  cachucho
  • es  cantara
  • es  cántaro
  • es  chopa
  • es  ollaca
  • es  pargo chopa
  • fr  breme de mar
  • fr  canthare
  • fr  dorade grise
  • it  tanuta
  • en  black seabream
  • en  blue spotled bream
  • de  bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

caiguda de fullaraca caiguda de fullaraca

<Agricultura>, <Ciència forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  caiguda de fullaraca, n f
  • ca  caiguda de virosta, n f
  • es  desfronde, n m
  • fr  chute de litière, n f
  • en  litter fall, n
  • en  litterfall, n

<Agricultura>, <Ciència forestal>

Definició
Caiguda natural de biomassa aèria de plantes de forma periòdica.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canyota, n f
  • es  cañota
  • es  carrizo
  • es  hierba Johnson
  • es  maicillo
  • es  millaca
  • es  sorgo de Alepo
  • fr  herbe d'Alép
  • fr  herbe de Cuba
  • fr  herbe panaché
  • fr  hougue d'Alép
  • fr  sorgho d'Alép
  • fr  tomaquis
  • en  Aleppo grass
  • en  Arabian millet
  • en  Cuba grass
  • en  Johnson grass
  • nc  Sorghum halepense

<Botànica>