Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fullaca" dins totes les àrees temàtiques
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca allau de fons, n f
- ca allau mullada, n f sin. compl.
- es alud de fondo
- es alud profundo
<Bombers > Sinistres>
Definició
<Ciències de la Terra > Petrologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca argila fullada, n f
- ca argila laminada, n f
- es arcilla laminada
- es shale
- fr àrgile à feuillets
- fr argile feuilletée
- fr argile litée
- fr shale
- en shale
<Ciències de la Terra > Petrologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f
- ca ullada, n f
- es albacora
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
- nc Thunnus alalunga
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca belleraca, n f
- ca pàmpola, n f sin. compl.
- ca branca, n f alt. sin.
- ca branca ursina falsa, n f alt. sin.
- ca cornabassa, n f alt. sin.
- ca cornàs, n m alt. sin.
- ca cornassa, n f alt. sin.
- ca cornassos, n m pl alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca fals salsufragi, n m alt. sin.
- ca fullaraca, n f alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca pampa, n f alt. sin.
- ca pampes, n f pl alt. sin.
- ca pàmpoles, n f pl alt. sin.
- ca salsufragi, n m alt. sin.
- ca bellaraca, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- nc Heracleum sphondylium L.
- nc Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca belleraca, n f
- ca pàmpola, n f sin. compl.
- ca branca, n f alt. sin.
- ca branca ursina falsa, n f alt. sin.
- ca cornabassa, n f alt. sin.
- ca cornàs, n m alt. sin.
- ca cornassa, n f alt. sin.
- ca cornassos, n m pl alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca fals salsufragi, n m alt. sin.
- ca fullaraca, n f alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca pampa, n f alt. sin.
- ca pampes, n f pl alt. sin.
- ca pàmpoles, n f pl alt. sin.
- ca salsufragi, n m alt. sin.
- ca bellaraca, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- nc Heracleum sphondylium L.
- nc Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc, n m
- ca aligot, n m sin. compl.
- ca besuc blanc, n m sin. compl.
- ca besugó [petit], n m sin. compl.
- ca besuguet, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca caletó, n m sin. compl.
- ca patxano, n m sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca aligote, n m var. ling.
- ca basuch, n m var. ling.
- ca bessuch, n m var. ling.
- ca besúbol, n m var. ling.
- ca besuch, n m var. ling.
- ca besug, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugos, n m pl var. ling.
- ca besugs, n m pl var. ling.
- ca besugu, n m var. ling.
- ca cachucho, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- nc Pagellus acarne
- es aligote
- es besugo
- es ollaca
- fr pageot acarné
- fr pageot blanc
- en axillary seabream
- en spanish bream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc, n m
- ca aligot, n m sin. compl.
- ca besuc blanc, n m sin. compl.
- ca besugó [petit], n m sin. compl.
- ca besuguet, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca caletó, n m sin. compl.
- ca patxano, n m sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca aligote, n m var. ling.
- ca basuch, n m var. ling.
- ca bessuch, n m var. ling.
- ca besúbol, n m var. ling.
- ca besuch, n m var. ling.
- ca besug, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugos, n m pl var. ling.
- ca besugs, n m pl var. ling.
- ca besugu, n m var. ling.
- ca cachucho, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- nc Pagellus acarne
- es aligote
- es besugo
- es ollaca
- fr pageot acarné
- fr pageot blanc
- en axillary seabream
- en spanish bream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.