Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fullar" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca caiguda de la fulla, n f
- es caída de la hoja, n f
- en leaf fall, n
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta, n f
- ca campaneta de fulla rodona, n f alt. sin.
- ca campaneta rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes blaves, n f pl alt. sin.
- ca campànula rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca repunxó de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca campanilletes, n f pl var. ling.
- nc Campanula rotundifolia L.
<Botànica > campanulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta, n f
- ca campaneta de fulla rodona, n f alt. sin.
- ca campaneta rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes blaves, n f pl alt. sin.
- ca campànula rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca repunxó de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca campanilletes, n f pl var. ling.
- nc Campanula rotundifolia L.
<Botànica > campanulàcies>
<11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cara de la fulla, n f
- es cara de la hoja
- fr face active de la pagaie
- en face of paddle
<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca, n f
- ca alzina carrasca, n f sin. compl.
- ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
- ca carrascla, n f sin. compl.
- ca alzina, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
- ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
- ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
- ca alzina glanera, n f alt. sin.
- ca bellotera, n f alt. sin.
- ca bellotera vera, n f alt. sin.
- ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
- ca carrasca femella, n f alt. sin.
- ca carrasca mascle, n f alt. sin.
- ca carrascla vera, n f alt. sin.
- ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
- ca carrasquer, n m alt. sin.
- ca carrasquera, n f alt. sin.
- ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
- ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
- ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca malla (peu jove), n f alt. sin.
- ca carrascolla parda, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
- nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
- nc Quercus ballota Desf. var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
