Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "g��bia" dins totes les àrees temàtiques

GEOBIA

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca GEOBIA, n f
ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
ca OBIA, n f sin. compl.
es GEOBIA
es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
es OBIA sin. compl.
en GEOBIA
en geographic object based image analysis sin. compl.
en OBIA sin. compl.
en object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició

Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel¹ individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).

La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments¹ en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.

El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.

La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.

GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

GEOBIA

<Ciències de la Terra>

ca GEOBIA, n f
ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
ca OBIA, n f sin. compl.
es GEOBIA
es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
es OBIA sin. compl.
en GEOBIA
en geographic object based image analysis sin. compl.
en OBIA sin. compl.
en object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

GEOBIA

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca GEOBIA, n f
ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
ca OBIA, n f sin. compl.
es GEOBIA
es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
es OBIA sin. compl.
en GEOBIA
en geographic object based image analysis sin. compl.
en OBIA sin. compl.
en object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

mandinga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mandinga
ca bàmbara sin. compl.
ca diula sin. compl.
ca malinke sin. compl.
ca mandinka sin. compl.
ca maninka sin. compl.
ca manna kankan sin. compl.
ar ماندينغا
cy Mandinga
cy Bambara (Mali) sin. compl.
cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
cy Maninka (Mali) sin. compl.
cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
de Manding
de Bambara (Mali) sin. compl.
de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
de Mandinka (Senegal) sin. compl.
de Maninka (Mali) sin. compl.
de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
en Manding
en Bambara sin. compl.
en Diula sin. compl.
en Kankan Maninka sin. compl.
en Malinke sin. compl.
en Mandinka sin. compl.
en Maninka sin. compl.
es mandinga
es bambara (Malí) sin. compl.
es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
es mandinka (Senegal) sin. compl.
es maninka (Malí) sin. compl.
es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
eu mandinkera
eu bambarera sin. compl.
eu diulera sin. compl.
eu kankan maninkera sin. compl.
eu malinkera sin. compl.
eu mandinkera sin. compl.
eu maninkera sin. compl.
fr mandingue
fr ainsi que manding sin. compl.
fr bambara (Mali) sin. compl.
fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
fr mande et socé sin. compl.
fr mandingo sin. compl.
fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
fr mandinque sin. compl.
fr maninka (Mali) sin. compl.
fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
gl mandé
gl bambara sin. compl.
gl diula sin. compl.
gl malinke sin. compl.
gl mandinka sin. compl.
gl maninka sin. compl.
gl mannka kankan sin. compl.
gn mandinga
gn diula sin. compl.
gn malinke sin. compl.
gn mandinka sin. compl.
gn maninka sin. compl.
gn mannka kankan sin. compl.
gn vámbara sin. compl.
it mandingo
it bambara sin. compl.
it dioula sin. compl.
it malinke sin. compl.
it mandinka sin. compl.
it maninka sin. compl.
it mannka kankan sin. compl.
ja マンディンカ語
ja マニンカ語、マリンケ語、バンバラ語、ジュラ語、マンカ・カンカン語 sin. compl.
nl Mandinga
nl Bambara sin. compl.
nl Diula sin. compl.
nl Malinke sin. compl.
nl Mandinka sin. compl.
nl Maninka sin. compl.
nl Mannka Kankan sin. compl.
pt mandinga
pt bambara (Mali) sin. compl.
pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
pt mandinka (Senegal) sin. compl.
pt maninka (Mali) sin. compl.
pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
ru Мандинго
ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
ru Бамбара (Мали) sin. compl.
ru Манинка (Мали) sin. compl.
ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
zh 曼丁加语
zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Senegal>

Definició

El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.

mangosta de Gàmbia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca mangosta de Gàmbia, n f
es mangosta de Gambia, n f
fr mangouste de Gambie, n f
en Gambian mongoose, n
de Gambia-Manguste, n f
nc Mungos gambianus
nc Herpestes gambianus alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Herpèstids>

mangosta de Gàmbia

<Zoologia > Mamífers>

ca mangosta de Gàmbia, n f
es mangosta de Gambia, n f
fr mangouste de Gambie, n f
en Gambian mongoose, n
de Gambia-Manguste, n f
nc Mungos gambianus
nc Herpestes gambianus alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Herpèstids>

mombí

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca mombí, n m
es abal, n m
es abalá, n m
es arisco, n m
es caimito, n m
es canabal, n m
es caucharana, n f
es cauyarana, n f
es ciruela, n f
es ciruela amarilla, n f
es ciruela de jobo, n f
es ciruela de monte, n f
es ciruelo, n m
es ciruelo amarillo, n m
es ciruelo calentano, n m
es ciruelo campechano, n m
es ciruelo de Castilla, n m
es ciruelo de hueso, n m
es ciruelo de Jamaica, n m
es ciruelo de monte, n m
es ciruelo hobo, n m
es hobo, n m
es hobo blanco, n m
es jobillo, n m
es jobo, n m
es jobo arisco, n m
es jobo blanco, n m
es jobo colorado, n m
es jobo corronchoso, n m
es jobo de Castilla, n m
es jobo de perro, n m
es jobo de puerco, n m
es jobo del Amazonas, n m
es jobo gusanero, n m
es jobo hembra, n m
es jobo jocote, n m
es jobo vano, n m
es jocote, n m
es jocote amarillo, n m
es jocote de jobo, n m
es jocote jobo, n m
es jorobán, n m
es marapa, n f
es mombín, n m
es obo, n m
es roji, n m
es shunga, n m
es ubo, n m
es ushun, n m
es uvo, n m
fr grand mombin, n m
fr gros mombin, n m
fr mombin, n m
fr mombin franc, n m
fr mombin jaune, n m
fr myrobalan mombin, n m
fr myrobalane, n f
fr prune d'or, n f
fr prune myrobalan, n f
fr prunier d'Amérique, n m
fr prunier d'Espagne, n m
fr prunier d'or, n m
fr prunier icaque, n m
fr prunier mombin, n m
fr prunier myrobalan, n m
en Ashanti plum, n
en Gambia plum, n
en golden apple, n
en hog plum, n
en hogplum, n
en jobo hog plum, n
en mombin, n
en plum bush, n
en purple hog plum, n
en red mombin, n
en Spanish plum, n
en yellow mombin, n
nc Spondias mombin

<Botànica>

Definició

Arbre de la família de les anacardiàcies.

musaranya de Gàmbia

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca musaranya de Gàmbia, n f
es musaraña de Gambia
fr crocidure de Gambie
nc Crocidura cinderella

<Zoologia > Mamífers>

nicteri de Gàmbia

<Zoologia > Mamífers>

ca nicteri de Gàmbia, n m
es murciélago de cara cortada gambiano
es nicterio de Gambia
fr nyctère de Gambie
en Gambian slit-faced bat
nc Nycteris gambiensis

<Zoologia > Mamífers>

rascle de gàbies

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca rascle de gàbies, n m
es desterronadora combinada
es grada rodante lastrada
fr émotteuse combinée
fr herse cage
fr herse roulante à cages
it erpice a gabbia rotante
en cage-harrow
en weighted clod crusher
de Drahtwälzegge
de Kombi-Krümler

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Rascle rodant sense presa de força format per un conjunt d'eixos horitzontals que configuren un cilindretancat.