Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gènit" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Ciències de la vida>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Ciències de la salut>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca argelagó, n m
- ca cascaula, n f sin. compl.
- es aliaga, n f
- fr petit genêt d'Espagne, n m
- en Spanish gorse, n
- nc Genista hispanica
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca argilaga, n f
- ca argelaga, n f sin. compl.
- es aliaga, n f
- es aulaga, n f
- fr genêt épineux, n m
- fr genêt scorpion, n m
- en gorse, n
- nc Genista scorpius ssp. scorpius
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca argilaga peluda, n f
- es aliaga merina, n m
- es tojo alfiletero, n m
- fr genêt poilu, n m
- en hairy greenweed, n
- nc Genista hirsuta
<Enginyeria forestal>
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca automoció, n f
- es automoción
- es automovilismo
- fr génie automobile
- en automotive engineering
<Trànsit > Vehicle>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- es piorno precoz, n m
- fr genêt d'Espagne, n m
- en laburnum, n
- nc Genista balansae ssp. europaea
<Enginyeria forestal>
<Genòmica i tecnologia genètica>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bioenginyeria genètica, n f
- es bioingeniería, n f
- es ingeniería biológica, n f sin. compl.
- fr génie biologique, n m
- en genetic bioengineering, n
<Genòmica i tecnologia genètica>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blavet de muntanya, n m
- es niña esmaltada, n f
- fr azuré du genêt, n m
- en idas blue, n
- nc Plebejus idas
<Zoologia > Insectes>
