Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "g��bia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria? 0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
  • es  (cria a l'aire lliure) cría campera, n f
  • es  (cria a terra) cría en suelo, n f
  • es  (cria ecològica) cría ecológica, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en batería, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en jaula, n f
  • fr  (cria a l'aire lliure) élevage en plein air, n m
  • fr  (cria a terra) élevage au sol, n m
  • fr  (cria ecològica) élevage biologique, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en batterie, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en cage, n m
  • it  (cria a l'aire lliure) allevamento all'aperto, n m
  • it  (cria a terra) allevamento a terra, n m
  • it  (cria ecològica) allevamento biologico, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in batteria, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in gabbia, n m
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação animal em pastorícia, n f
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação ao ar livre, n f
  • pt  (cria a terra) criação no solo, n f
  • pt  (cria ecològica) criação biológica, n f
  • pt  (cria ecològica) criação ecológica, n f
  • pt  (cria en gàbia) criação em gaiola, n f
  • pt  (cria en gàbia)criação em bateria, n f
  • en  (cria a l'aire lliure) free range farming, n
  • en  (cria a l'aire lliure) free range poultry farming, n
  • en  (cria a terra) barn rearing, n
  • en  (cria ecològica) organic poultry farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery rearing, n

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
Tant cria a l'aire lliure, com cria ecològica, com cria a terra, com cria en gàbia i cria en bateria es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.

- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.

- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.

- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
caixa caixa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa, n f
  • es  caja
  • fr  boîte
  • it  gabbia
  • en  case
  • de  Schriftkasten
  • de  Setzkasten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Rectangle destinat a la zona impresa d'una pàgina, envoltat pels marges o blancs.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cria en gàbia cria en gàbia

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  cria en gàbia, n f
  • ca  cria en bateria, n f sin. compl.
  • es  cría en batería
  • es  cría en jaula
  • fr  élevage en batterie
  • fr  élevage en cage
  • it  allevamento in batteria
  • it  allevamento in gabbia
  • pt  criação em bateria
  • pt  criação em gaiola
  • en  battery farming
  • en  battery rearing
  • de  Käfighaltung

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Sistema de cria intensiva d'aviram en què els animals s'allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.
cublà de Gàmbia cublà de Gàmbia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cublà de Gàmbia, n m
  • es  cubla del Gambia
  • fr  cubla de Gambie
  • en  Northern puffback
  • de  Gambia-Schneeballwürger
  • nc  Dryoscopus gambensis

<36.048 Ocells > Passeriformes > Malaconòtids>

esquirol sol de Gàmbia esquirol sol de Gàmbia

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  esquirol sol de Gàmbia, n m
  • es  ardilla sol de Gambia
  • fr  Héliosciure de Gambie
  • en  Gambian sun squirrel
  • nc  Heliosciurus gambianus

<Zoologia > Mamífers>

febre de Gàmbia febre de Gàmbia

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  febre de Gàmbia, n f

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Primera fase de la tripanosomosi de Gàmbia; es caracteritza per febre remitent, irregular, amb intervals de 2 a 5 dies, esplenomegàlia i taquipnea.
gallina criada en gàbia gallina criada en gàbia

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  gallina criada en gàbia, n f
  • ca  gallina criada en bateria, n f sin. compl.
  • es  gallina criada en batería
  • es  gallina criada en jaula
  • fr  poule élevée en batterie
  • fr  poule élevée en cage
  • it  gallina allevata in batteria
  • it  gallina allevata in gabbia
  • pt  galinha criada em bateria
  • pt  galinha criada em gaiolas
  • en  battery hen

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.
GEOBIA GEOBIA

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GEOBIA, n f
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
  • ca  OBIA, n f sin. compl.
  • es  GEOBIA
  • es  análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
  • es  análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
  • es  OBIA sin. compl.
  • en  GEOBIA
  • en  geographic object based image analysis sin. compl.
  • en  OBIA sin. compl.
  • en  object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).

La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.

El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.

La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.

GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
mandinga mandinga

<Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mandinga
  • ca  bàmbara sin. compl.
  • ca  diula sin. compl.
  • ca  malinke sin. compl.
  • ca  mandinka sin. compl.
  • ca  maninka sin. compl.
  • ca  manna kankan sin. compl.
  • ar  ماندينغا
  • cy  Mandinga
  • cy  Bambara (Mali) sin. compl.
  • cy  Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
  • cy  Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
  • cy  Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
  • cy  Mandinka (Senegal) sin. compl.
  • cy  Maninka (Mali) sin. compl.
  • cy  Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
  • de  Manding
  • de  Bambara (Mali) sin. compl.
  • de  Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
  • de  Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
  • de  Mandinka (Senegal) sin. compl.
  • de  Maninka (Mali) sin. compl.
  • de  Maninkakan (Guinea) sin. compl.
  • en  Manding
  • en  Bambara sin. compl.
  • en  Diula sin. compl.
  • en  Kankan Maninka sin. compl.
  • en  Malinke sin. compl.
  • en  Mandinka sin. compl.
  • en  Maninka sin. compl.
  • es  mandinga
  • es  bambara (Malí) sin. compl.
  • es  diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
  • es  malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
  • es  mandinka (Senegal) sin. compl.
  • es  maninka (Malí) sin. compl.
  • es  mannka kankan (Guinea) sin. compl.
  • eu  mandinkera
  • eu  bambarera sin. compl.
  • eu  diulera sin. compl.
  • eu  kankan maninkera sin. compl.
  • eu  malinkera sin. compl.
  • eu  mandinkera sin. compl.
  • eu  maninkera sin. compl.
  • fr  mandingue
  • fr  ainsi que manding sin. compl.
  • fr  bambara (Mali) sin. compl.
  • fr  dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
  • fr  malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
  • fr  mande et socé sin. compl.
  • fr  mandingo sin. compl.
  • fr  mandinka (Sénégal) sin. compl.
  • fr  mandinque sin. compl.
  • fr  maninka (Mali) sin. compl.
  • fr  mannka kankan (Guinée) sin. compl.
  • gl  mandé
  • gl  bambara sin. compl.
  • gl  diula sin. compl.
  • gl  malinke sin. compl.
  • gl  mandinka sin. compl.
  • gl  maninka sin. compl.
  • gl  mannka kankan sin. compl.
  • gn  mandinga
  • gn  diula sin. compl.
  • gn  malinke sin. compl.
  • gn  mandinka sin. compl.
  • gn  maninka sin. compl.
  • gn  mannka kankan sin. compl.
  • gn  vámbara sin. compl.
  • it  mandingo
  • it  bambara sin. compl.
  • it  dioula sin. compl.
  • it  malinke sin. compl.
  • it  mandinka sin. compl.
  • it  maninka sin. compl.
  • it  mannka kankan sin. compl.
  • ja  マンディンカ語
  • ja  マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
  • nl  Mandinga
  • nl  Bambara sin. compl.
  • nl  Diula sin. compl.
  • nl  Malinke sin. compl.
  • nl  Mandinka sin. compl.
  • nl  Maninka sin. compl.
  • nl  Mannka Kankan sin. compl.
  • pt  mandinga
  • pt  bambara (Mali) sin. compl.
  • pt  diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
  • pt  malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
  • pt  mandinka (Senegal) sin. compl.
  • pt  maninka (Mali) sin. compl.
  • pt  mannka kankan (Guiné) sin. compl.
  • ru  Мандинго
  • ru  Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
  • ru  Бамбара (Мали) sin. compl.
  • ru  Манинка (Мали) sin. compl.
  • ru  Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
  • ru  Мандинка (Сенегал sin. compl.
  • ru  Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
  • ru  Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
  • zh  曼丁加语
  • zh  曼宁卡 (马里) sin. compl.
  • zh  班巴拉 (马里) sin. compl.
  • zh  曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
  • zh  马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
  • zh  迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
  • zh  曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • scr  Alfabet n ko
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Senegal>

Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
mangosta de Gàmbia mangosta de Gàmbia

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  mangosta de Gàmbia, n f
  • es  mangosta de Gambia
  • fr  mangoste de Gambie
  • en  Gambian mongoose
  • nc  Mungos gambianus

<Zoologia > Mamífers>