Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gal��" dins totes les àrees temàtiques

filago gàl·lica filago gàl·lica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago gàl·lica, n f
  • ca  filaguera francesa, n f alt. sin.
  • ca  gnafali francès, n m alt. sin.
  • nc  Filago gallica L.
  • nc  Logfia gallica (L.) Coss. et Germ. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

filago gàl·lica filago gàl·lica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago gàl·lica, n f
  • ca  filaguera francesa, n f alt. sin.
  • ca  gnafali francès, n m alt. sin.
  • nc  Filago gallica L.
  • nc  Logfia gallica (L.) Coss. et Germ. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gadoliniat de gal·li gadoliniat de gal·li

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gadoliniat de gal·li, n m
  • es  gadoliniato de galio
  • fr  gadolinate de gallium
  • it  gadolinato di gallio
  • en  gallium gadolinate
  • de  Gallium-Gadolinat

<Gemmologia > Productes artificials > Materials>

Definició
Material incolor obtingut al laboratori amb el mètode d'estiratge que s'ha utilitzat com a substitut del diamant.

Nota

  • Una de les marques registrades amb què s'ha conegut ha estat Galliant, encara que avui se'l coneix amb la sigla GGG (Gadolinium Gallium Garnet). Va aparèixer al mercat el 1975.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • sbl  

<Física > Unitats de mesura>

Definició
gal | gal·la gal | gal·la

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  gal | gal·la, n m, f
  • es  galo
  • en  Gaul

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Individu d'un poble celta que ocupava des de la plana del Po fins a Bèlgica entre els segles VI i I aC.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • sbl  

<Física > Unitats de mesura>

Definició

Nota

gal·lès gal·lès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gal·lès
  • ca  càmbric sin. compl.
  • cod  cymraeg
  • ar  الغاليّة
  • cy  Cymraeg
  • de  Walisisch
  • de  Kymrisch sin. compl.
  • en  Welsh
  • en  Cambric sin. compl.
  • es  galés
  • es  cámbrico sin. compl.
  • es  címbrico sin. compl.
  • eu  galesera
  • fr  gallois
  • fr  cambrique sin. compl.
  • gl  galés
  • gl  cámbrico sin. compl.
  • gn  gale
  • gn  kámbriko sin. compl.
  • gn  símbriko sin. compl.
  • it  gallese
  • it  cambrico sin. compl.
  • ja  ウェールズ語
  • ja  ギムリック語 sin. compl.
  • nl  Welsh
  • nl  Kymrisch sin. compl.
  • oc  galés
  • oc  càmbric sin. compl.
  • pt  galês
  • pt  câmbrico sin. compl.
  • ru  Валлийский язык
  • ru  Уэльский sin. compl.
  • ru  Кимрский sin. compl.
  • sw  Welsh
  • sw  Cambric sin. compl.
  • tmh  Tagalist
  • tmh  Takambrikt sin. compl.
  • zh  威尔士语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Cèltica > Britònic>, <Europa > Regne Unit>

Definició
L'origen del gal·lès és el parlar d'un dels reductes occidentals en què la llengua britònica va restar confinada per l'empenta de la conquesta germànica de la Gran Bretanya als primers segles de la nostra era. En aquest territori, el futur Gal·les, es va anar desenvolupant un idioma diferent ja del còrnic i del bretó, també britònics, escrit des de l'inici amb l'alfabet llatí i amb una rica tradició literària que es remunta al segle VI.

La situació de la llengua avui dia és contradictòria. El nombre de parlants de la llengua s'ha estabilitzat i això es deu a l'increment de l'ús del gal·lès a l'escola, on molts infants l'aprenen i hi estudien, i les generacions més joves ja no són les que menys en saben, com passava fins a la dècada de 1970.

El moviment favorable a la recuperació de la llengua continua vigorós i, a més, hi ha bastants anglòfons que l'aprenen. Per tot plegat, avui el gal·lès és l'idioma cèltic amb més vitalitat.

En el gal·lès es distingeixen dos blocs dialectals, el septentrional i el meridional.
gal·lès | gal·lesa gal·lès | gal·lesa

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  gal·lès | gal·lesa, n m, f
  • es  galés | galesa, n m, f
  • fr  Gallois | Galloise, n m, f
  • it  gallese, n m, f
  • en  Welsh, n

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Habitant de la nació britànica del País de Gal·les.
gal·lès -esa gal·lès -esa

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gal·lès -esa, adj

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Relatiu o pertanyent al País de Gal·les o als seus habitants.
gal·lès [poni] gal·lès [poni]

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gal·lès [poni]
  • es  galés
  • fr  welsh
  • en  Welsh

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>