Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gal��" dins totes les àrees temàtiques

julivert bord julivert bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  julivert bord, n m
  • ca  laserpici gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  ruda borda, n f alt. sin.
  • ca  tuixos, n m pl alt. sin.
  • ca  turbit, n m alt. sin.
  • ca  vilandre, n m alt. sin.
  • ca  givert bord, n m var. ling.
  • ca  viliandre, n m var. ling.
  • nc  Laserpitium gallicum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  lli de flor groga, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet francès, n m alt. sin.
  • ca  llinet gàl·lic, n m alt. sin.
  • nc  Linum trigynum L.
  • nc  Linum gallicum L. var. ling.

<Botànica > linàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  lli de flor groga, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet francès, n m alt. sin.
  • ca  llinet gàl·lic, n m alt. sin.
  • nc  Linum trigynum L.
  • nc  Linum gallicum L. var. ling.

<Botànica > linàcies>

meló gàl·lia meló gàl·lia

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meló gàl·lia, n m
  • es  melón Galia, n m
  • fr  melon Gallia, n m

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Varietat de meló resultat de l'encreuament de la varietat cantaloup i la honeydew, petit, de polpa verdosa i molt dolça.
negra gal·lesa negra gal·lesa

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn i llet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  negra gal·lesa
  • es  negra de Gales
  • fr  welsh black
  • en  Welsh Black

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn i llet>

negra gal·lesa negra gal·lesa

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn i llet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  negra gal·lesa
  • es  negra de Gales
  • fr  welsh black
  • en  Welsh Black

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn i llet>

porrassa porrassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  agamó, n m var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubagó, n m var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  gal·la (fruit), n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay
  • nc  Asphodelus ramosus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  agamó, n m var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubagó, n m var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  gal·la (fruit), n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay
  • nc  Asphodelus ramosus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
ratpenat de Nova Gal·les del Sud ratpenat de Nova Gal·les del Sud

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  ratpenat de Nova Gal·les del Sud, n m
  • es  miotis australiano
  • es  murciélago australiano
  • fr  vespertilion de Nouvelle-Galles du Sud
  • en  myotis
  • nc  Myotis australis

<Zoologia > Mamífers>

roser gàl·lic roser gàl·lic

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser gàl·lic, n m
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa de jardí, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa fina, n f alt. sin.
  • ca  rosa roja, n f alt. sin.
  • ca  rosa vera, n f alt. sin.
  • ca  rosa vermella, n f alt. sin.
  • ca  rosa vermella de jardí, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  roser ver, n m alt. sin.
  • ca  rosa rotja, n f var. ling.
  • nc  Rosa gallica L.

<Botànica > rosàcies>